Camina fins al final, perquè no hi ha final. Aquesta és la gràcia esquerpa o no. Entre tu i el mar, un confí. Una regió fronterera. La teva? Ah. Potser la teva.
-No en teniu prou de només sobreviure -i ho diu en un to una mica emfàtic en què alguns endevinen el reflex de l'antic mag de comèdia-. Jo sí que en tinc prou, jo vull viure, i per saber que visc he d'imaginar coses que no serveixin per a res més que per treure'n una mica d'alegria.
Junil a les terres dels bàrbars (pàg. 192), Joan-Lluís Lluís, Club Editor