Fars

Far de Cala Nans, 23 de juny del 2020. Foto: Toni Latrilla

Recordo que de vegades llegies en veu alta.

-¿De veritat?

-Sí, de veritat. Era David Copperfield, ho vaig descobrir més tard, quan ja era gran i el vaig voler llegir jo sola. En aquells temps, no et cansaves mai de llegir David Copperfield.

-Fa molt que no el llegeixo, aquest.

-Però segur que el tens aquí.

-¡I tant que el tinc!

-Doncs l'hauries de tornar a llegir ara, trobo -repenja la barbeta a la mà i el colze a la taula i recita: -"Seré jo l'heroi de la meva pròpia vida o bé aquest títol recaurà en algú altre, aquestes pàgines ho diran..." -i torna a somriure abans d'afegir:- Sempre em va semblar que era un començament una mica sinistre perquè obre la porta a la possibilitat que nosaltres no siguem els protagonistes de les nostres pròpies vides. 

Sortir a robar cavalls (posició 2363-2370)

Per Petterson

Traductora: Carolina Moreno 

El Club dels Novel·listes 

Equilibris

Es Cucurucuc, Cadaqués, 19 de juny del 2020. Foto: Toni Latrilla

Ícars perduts en els infinits,

tots els déus onírics decalats,

l'eteri teixeix dins la ment.

Els arams del funambulista.

Delit

Venècia, agost del 2015. Foto: Toni Latrilla

I, entre fineses i enginyoses plasenteries per mantenir l'atenció, Sòcrates alliçonava Fedre* sobre el desig i la virtut [...]: "Qui estima és més diví que l'estimat, perquè en aquell habita el déu, i en l'altre, no". Aquest és potser el pensament més delicat i més irònic que mai s'hagi concebut; d'ell neixen tota la malícia i la més secreta voluptat del desig.

La mort a Venècia (pàg. 90 i 91)

Thomas Mann 

Traducció de Joan Fontcuberta i Gel

Edició i pròleg de Jordi Llovet

Navona

Fedre (nosaltres, els lectors): Diàleg platònic

Guitarra

Aleshores va entrar el pare, va riure i va cantar amb nosaltres. Vaig tornar la guitarra al veí, i l'endemà me'n trobava una sobre el meu llit. De segona mà, però bona. La tocava cada dia una mica. La guitarra és un instrument que t'emmandreix. L'agafes, toques una peça i després la deixes, ganduleges i la tornes a agafar per tocar un o dos acords, o per acompanyar-te mentre xiules. Els dies passen més de pressa. 

Escopiré sobre la vostra tomba (pàg. 159 i 160)

Boris Vian

Traducció d'Adrià Pujol Cruells

Comanegra

Nota: Avui ha fet 25 anys de la mort del Rory Gallagher

Certeses

Vaig pensar en les paraules de  Thomas Paine: "En aquests temps es proven les ànimes dels homes." A fora havia deixat de ploure però havia fet molt de vent. I el que era cert seguia sent cert. Era l'últim dia de l'Any del Mico i el gallet daurat cantava perquè l'insofrible home ros i segur de si mateix havia fet el jurament amb una Bíblia, ni més ni menys, i a Moisès, Jesús, Buda i Mahoma no se'ls va veure el pèl.

L'any del mico (pàg. 164 i 165)

Patti Smith

Traduït per Martí Sales

Club Editor

Grafit: Bansky

Esbatanar

Punta Hicacos, Cuba, desembre del 2017. Foto: Toni Latrilla

Quizá por eso es peligroso escribir. Es una peligrosa marea baja que deja a la vista las rocas escondidas bajo el agua. Y lo que aparece no siempre nos gusta. Porque con la marea baja aparecen las palabras que utilizamos cuando estamos a flote, las que sobreviven como una colchoneta sobre la superficie; y aparecen esas otras, las que pesan como el plomo, las que están en el fondo y solo se ven con la marea baja. Y junto a esas palabras aparecen los plásticos, tetrabriks, latas de Coca-Cola oxidadas, el cartucho de una escopeta, un salvaslip hinchado como el cuerpo de un ahogado. Lo que aparece cuando escribimos no siempre nos gusta. 

La casa del padre (posició 1313-1318, lectura via eBook)

Karmele Jaio

Destino

Populismes

Trastevere, Roma, desembre del 2019. Foto: Toni Latrilla

Aquests últims mesos heu treballat molt en la nostra missió. Us felicito i us ho agraeixo. Com deveu haver descobert, ser un 'Homo sapiens sapiens' no és fàcil, ja que els seus desitjos sovint contradiuen sovint la seva intel·ligència. No com nosaltres, que formem un tot. Tots heu posat una espatlla humana per moure la roda del populisme. I heu pogut veure els fruits de la nostra tasca, perquè aquesta roda està començant a girar. Ara, amics meus, és l'hora de tornar cap al sud. Cap a la nostra llar estimada! En fila índia, si us plau. Recordeu que hem de girar a l'esquerra quan sortim per la porta.

La panerola (pàg. 132)

Ian McEwan

Anagrama

Isolar-se

Parliament Square, Westminster, London

A Londres sentia veus i, com que el que havia sentit i vist des de la seva  arribada l'havia allunyat una mica de l'objectivitat, li costava distingir si allò eren éssers humans o fantasmes, o veus d'àngels o dimonis, pertanyents potser a un altre reialme, veus etèries com les que sentien els grans místics, Joana d'Arc, sant Joan el Diví, Aurobindo, Osho, Buda... Semblava que la ciutat llancés un crit d'auxili i dolor al cel de la nit. Homes i dones mortals, plens d'angoixa i desesperació, sense cap camí que els portés a la felicitat o a la pau. Als terrats, monstres com súcubes gegants que feien llargues inspiracions per xuclar tota l'esperança i alegria dels éssers humans.

Quixot (pàg. 371)

Salman Rushdie 

Traducció de Marc Rubió 

Proa

Fotògraf: Robert Sturman https://www.robertsturmanstudio.com/ABOUT

Iogui: Naomi Absalom