secrets

 

Anna Mae Bullock o Tina Turner. Agència EFE

 El problema, amb els secrets, és que n'hi ha de totes menes, des de la notícia d'un Erasmus fins el record que et regira per dins i no pots revelar. Per això haurien de tenir un nom diferent. Secret no funciona, de cap de les maneres. Els secrets de veritat pots explicar-los, tard o d'hora; els altres (les mentides que pesen, els abusos, les històries massa bèsties per poder-ne parlar) haurien de tenir una altra paraula. Secret no serveix, sona com una broma. Es quasi cínic. No val.

Matrioixques (pàg. 26)

Marta Carnicero Hernanz

Quaderns Crema

l'art i l'entusiasme

 

Riu Vístula, Cracòvia, 28 de desembre del 2014. Foto: Toni Latrilla

  Quien posee el don de la poesía -para la escritura o la lectura- debe de tratar ese don como fundamento de las cosas y, al mismo tiempo, utilizarlo con mucho tiento para no ahogar las fuerzas que encierra y permite dialogar con otros dominios de la vida. En general, creo que deberíamos fijarnos más en los árboles: ellos saben como desarrollarse- no solamente a través del tronco central, sino también mediante las ramas laterales, estableciendo una armonía complicada entre lo uno y lo otro. (Pàg. 256 i 257)

El arte no crea nada que pueda subsistir sin entusiasmo. (Robert Musil, pàg. 265)

Una leve exageración 

Adam Zagajewski 

Traducció d'Anna Rubió i Jerzy Slawomirski

Acantilado

fal·leres

Sant Pol de Mar, maig del 2023. Foto: Toni Latrilla

Les teves fal·leres no les abandonis.

Ja ho faran elles.

A tocar-Cornac (pàg. 38)

Manuel Forcano 

Proa

eines

 

Margaret River, Austràlia, maig del 2023. Foto: Nil Latrilla Fàbregues

  ¡Desafortunadas las humanidades, celosas del éxito de los nomotéticos...! Ellas también quisieran establecer leyes, descubrir regularidades, recurrir a los símbolos matemáticos... [...].

 Y más tarde, mucho más tarde, llega la literatura, que intenta apresar lo irrepetible, único y volátil con oraciones enunciativas, arrojándolas sobre las personas y las cosas como un vaquero novato arroja su lazo sobre un potro cimarrón. Las oraciones enunciativas son simplonas, están hechas para registrar las constataciones más sencillas: la luna es pálida, el tilo es verde, el río es poco profundo, Ana ha ido a la escuela, la marquesa ha salido de casa. Y con esta herramienta en ristre -¡cuan primitiva si la comparamos con los trebejos de los astronautas o los cirujanos!-, los escritores se lanzan a una gran expedición por la selva de la vida. ¡A fe que es algo patético y ridículo! La literatura hace lo imposible, lo imposible bajo cualquier concepto, y si logra taponar las resquebrajaduras de la realidad es gracias a su pasión por el mundo. Porque se salva solamente por estar perdidamente enamorada del mundo (huelga decir que el suyo es un amor no correspondido: el mundo se la toma a guasa).

Una leve exageración (pàg. 149) 

Adam Zagajewski

Traducció d'Anna Rubió i Jerzy Slawomirski

Acantilado

la vergonya

 
Nelson Mandela, El libro de los días (pàg. 220), Patti Smith 

 La vergonya porta associada una violenta presa de consciència d'un mateix, una veritat insuportable. Quan la vergonya es converteix en indignació, pot desembocar en alguna cosa així com una il·luminació, perquè la indignació infondrà valentia, i la valentia coratge per lluitar, per subvertir el destí i la misèria a cops de punys.

Materials de construcció (pàg. 179)

Eider Rodríguez

Periscopi

culpes

 
Barcelona, juliol del 2021. Foto: Toni Latrilla

 -¿I es va despullar del tot?

 -¿De pèl a pèl?

 -Només es va quedar amb unes calces petitones, però ensenyava el melic i les anques! Tenia la cuixa ferma i una pell...! El Negre ja no hi veia de cap ull! No us dic res si la noia arriba a treure's les calces; allò s'acaba... Però es veu que els tenen manat que no es despullin del tot. I és el que jo dic: ¿que se n'hi fum a ningú si la noia rossa es vol quedar com el dia que va néixer? ¿No es ben bé seu tot el que té? ¿I si ho vol ensenyar, què? El Negre diu que això de les calces és cosa del govern. Tanmateix, jo ficaria la mà al foc i no em cremaria que també en té la culpa el bisbe!

Històries de la mà esquerra-Striptease (pàg. 82)

Jesús Moncada

Club Editor

destrucció íntima

The Sphere of Generosity, bola d'argila que evoca el sentiment perfecte 

 I així transiteu el món: construïts per fora i derruïts per dintre. Una destrucció íntima, invisible als ulls, ben amagada a les regions més interiors dels cossos. I envegeu tot allò que és material, tot allò que no sap no consumir-se, que sap no corrompre's, que sap existir ininterrompudament amb una impassibilitat de pedra.

La pell del món (pàg. 216)

Xavier Mas Craviotto 

l'altra editorial

Foto: El libro de los días (pàg. 299)

Patti Smith 

Lumen

barbàries petites

Creu de Canet de Mar, 6 de maig del 2023. Foto: Toni Latrilla

 Però un dia vas aprendre que hi ha barbàries quotidianes. Barbàries petites. Barbàries que cabrien en una butxaca. Barbàries silencioses que no surten en els llibres d'història. Barbàries que no criden gaire, que s'amaguen a dintre de les cases i a la solitud de les habitacions i al fons de tot de les persones. Barbàries que s'encongeixen i es despleguen i es tornen a encongir. Barbàries sense bombes i sense bales i sense runa. Barbàries sense obusos i sense tancs i sense exilis massius. Barbàries que callen perquè ningú sàpiga que existeixen. Barbàries que, arrecerades a la fosca, avancen sigil·loses i van guanyant terreny lentament. Barbàries conspiradores com serps. Barbàries individuals, barbàries secretes, barbàries íntimes i particulars. Cadascú amb la seva, com si fossin cors. Barbàries doloroses per solitàries, cap esforç col·lectiu per assolir l'oblit, per assolir el perdó, per assolir una redempció. Tu, sola i abandonada al seu davant. Cara a cara. Mirant-vos als ulls. Tu i la barbàrie . La barbàrie i tu. 

La pell del món (pàg. 121), Xavier Mas Craviotto, l'altra editorial

 

cel d'invisibles

Cadaqués, abril de 2023. Foto: Toni Latrilla

cent seixanta-vuit,
s'ha vençut l'escull,
essent el definitiu.

diumenge amb llums, 

festa de les lletres, 

d'escriure invisibles. 

avui en dia de vent,
s'escriu caut i ferm,
essent el definitiu.

                                          diari, abril de 2023