La vida i la mort

Cementiri de Cadaqués, abril de 2019. Foto: Toni Latrilla
 

 Una vida no es redueix a res més que a ella mateixa. Que és el mateix que dir: les vides no tenen sentit. 

 No em proposo d'estendre'm en res de tot això. Però les circumstàncies sota les quals les vides canvien de rumb són tan variades que semblaria impossible de dir res sobre un home fins que no és mort. La mort no és solament l'únic àrbitre de la felicitat (un comentari de Soló), sinó que és l'única mesura amb la qual podem jutjar la mateixa vida.

Trilogia de Nova York-L'habitació tancada (pàg. 276-277)

Paul Auster

Traducció de Joan Sellent

Proa 

Llegir

 Llibreria Matras, Cracòvia, desembre de 2014. Foto: Toni Latrilla

Al tercer capítol (del llibre Walden) ensopega amb una frase que per fi li diu alguna cosa: "Un llibre s'ha de llegir amb la mateixa deliberació i reserva amb què l'han escrit". 

Trilogia de Nova York-Fantasmes (pàg. 182)

Paul Auster

Traducció de Joan Sellent

Proa

Els mots

Plaça Catalunya, Barcelona, Nadal del 1962. Instagram barcelona_desapareguda, 8/10/21

Sense mans

Mai-més i Sempre són germans

irreconciliables, de naixença, en l'home.

En va cerquem, en va trobem:

                                            allò

que és assolit esdevé sempre, a l'acte,

mai més, com engolit per una 

boca voraç.

                 I tot seguit projectes

desenfonyats de nou, experiments, deliri

de ser feliç, fressa de clarions

a la pissarra de la vida:

                                  l'aire

que respirem se'ns torna a voltes música, 

una gota de rou tot d'una és fa verí.

Tot és un jeroglífic cada cop

més complicat de desxifrar; fascina,

però, com mirar el foc o el mar o la boirosa

planura dels records.

                               Els mots, en veritat,

no són sols per entendre'ns pel que signifiquen,

sinó per descobrir el que, transparents, oculten.

Poesia completa-Passeig d'aniversari (pàg. 390)

Joan Vinyoli

Pròleg d'Enric Casasses

La Butxaca            

Sentit comú

Ermita de Montserrat (la Moreneta), Matanzas, Cuba. Desembre del 2017. Foto: Toni Latrilla

  Me paso la vida hablando en voz baja con mi sombra. Si camino por la playa o por el campo, mientras espero en aeropuertos, en un tren. En todas partes. No me abandona. Discutimos. Nos peleamos. Es como un diablito enérgico y electrocutante que me machaca y me encabrita con sus argumentos. Siempre a contrapelo. Siempre a contrasistema. Si estamos en La Habana va en contra el socialismo tropical. Si estamos en Europa es un indignado anticapitalista. Como debe de ser. Un desobediente perfecto. Un borracho lúcido y paranoico. Un poeta furibundo, atormentado. No teme al ridículo. Todo le da igual. A veces pienso que ha llevado el ridículo a método de revelación.

  En el fondo le admiro. Y hasta lo envidio. Quisiera ser como él. Pero no. Yo soy un poquito más paciente, más precavido y más racional. O quizás es que solo intento actuar con sentido común.

Diálogo con mi sombra. Sobre el oficio de escritor. (Pròleg, pàg. 8)

Pedro Juan Gutiérrez

Anagrama

Cul d'angúnies

 

Eivissa, 11/08/21. Foto: Toni Latrilla

  Baudelaire: "Il me semble que je serais toujours bien là oú je ne suis pas." Dit d'una altra manera: em sembla que sempre estaré bé allà on no soc. O, fent menys embuts: qualsevol lloc on no soc és el lloc on soc jo mateix. O si no, agafant el toro per les banyes: qualsevol lloc fora del món. 

Trilogia de Nova York-La ciutat de vidre (pàg. 125)

Paul Auster

Traducció de Joan Sellent

Proa

Fortificar-te

 

Lavabos d'un restaurant. Barcelona, 11/12/21. Foto: Toni Latrilla

Ils vivaient si noblement

Que ceux qui la veille encore

Les regardaient comme leurs égaux

Ou même quelque chose de moins

Admiraient maintenant

Leur puissance leur richesse et leur génie

Car y a-t-il rien qui vous élève

Comme d'avoir aimé un mort ou une morte

On devient si pur qu'on en arrive

Dans les glaciers de la mémoire

A se confondre avec le souvenir

On est fortifié pour la vie

Et l'on n'a plus besoin de personne

Vivien tan noblement

Que els que el dia abans encara

Els miraven com els seus iguals

O fins i tot com alguna cosa de menys

Admiraven ara

La seva potència riquesa i geni

Ja que no hi ha res que us elevi tant

Com haver estimat un mort o una morta

Esdevens tan pur que arribes

En les glaceres de la memòria

A confondre't amb el record

Et fortifiques de per vida

I ja no necessites ningú

Alcohols-La casa dels morts (última estrofa, pàg. 96 i 97)

Guillaume Apollinaire

Traducció: Andreu Gomila

Alabatre

Vidrets

 

Foto de la sèrie Subway. New York, 1980. Foto: Bruce Davidson 

Perquè el fet d'estimar el blau no vol dir que vulguis passar-te la vida en un món fet de color blau. "La vida és un tren d'estats d'ànim, com un enfilall de vidrets, i mentre hi passem, els vidrets resulten ser lents de molts colors que pinten el món amb la seva pròpia tonalitat i, cadascun, mostra només el que hi ha dins el seu focus", va escriure Emerson. Quedar-se atrapat en qualsevol d'aquests vidrets, sigui de la tonalitat que sigui, pot ser mortal.

Bluets (pàg. 42)

Maggie Nelson

Traducció de Míriam Cano

L'Altra Editorial

Costums

Badajoz, Espanya, 1936. Foto: David 'Chim' Seymour 

La por és un costum com qualsevol altre, i els costums maten el que és essencial dins nostre.

L'altra casa (pàg. 9)

Rachel Cusk

Traducció: Àfrica Rubiés Mirabet

Les Hores

Anorreament

 

Auschwitz ll (Birkenau), 28/12/14. Foto: Toni Latrilla

  El camp de Birkenau és immens. D'una immensitat vertiginosa. Més enllà del portal, s'entra en un lloc consagrat a la mort. L'evidència d'aquesta atribució salta a la vista. És aquesta evidència, el que resulta vertiginós. Cap falsa aparença. Les vies de tren van directes a la mort. Tots els camins hi porten tard o d'hora. A Birkenau, el projecte industrial d'anorreament és flagrant. Totes les activitats humanes i els espais estan al servei de la mort.

  A Birkenau no hi ha res més a fer que caminar. Caminem cap a uns turons. Uns raigs de sol encara travessen els núvols. Sobre la rampa, un home juga a llançar enlaire un nen.

Serge (pàg. 104)

Yasmina Reza

Anagrama