Una vida no es redueix a res més que a ella mateixa. Que és el mateix que dir: les vides no tenen sentit.
No em proposo d'estendre'm en res de tot això. Però les circumstàncies sota les quals les vides canvien de rumb són tan variades que semblaria impossible de dir res sobre un home fins que no és mort. La mort no és solament l'únic àrbitre de la felicitat (un comentari de Soló), sinó que és l'única mesura amb la qual podem jutjar la mateixa vida.
Trilogia de Nova York-L'habitació tancada (pàg. 276-277)
Paul Auster
Traducció de Joan Sellent
Proa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada