El capital

 
Regne Unit, març del 2023, Europa Press

 Els jocs d'estratègia, com ara els escacs o el bridge, no li havien interessat mai. Si li ho haguessin preguntat, a en Benjamin probablement li hauria costat explicar què era allò que l'atreia del món de les finances. Era la seva complexitat, sens dubte, però també el fet que veia el capital com una cosa viva i antisèptica. Es mou, menja, creix, es reprodueix, emmalalteix i pot morir. 

Fortuna (pàg. 26)

Hernán Díaz

Traducció de Josefina Caball

Periscopi

Ametllers

Carrer de Dalt, Viladecavalls, 18/3/23. Foto: Toni Latrilla

 Arribava el febrer, ja era temps de sembrar les patates. Llavors l'olor que sentíem no era tan agradable, perquè per sembrar les patates es traginaven els barrals amb la xena que es treien de les comunes. La xena eren els excrements de la cort dels porcs barrejats amb els de les persones. I era l'adob natural per plantar patates i altres vegetals.

 Quan es sembrava el blat d'ordi s'hi posava fem del femer del Fava; aquest femer estava situat davant d'on ara hi ha la piscina de Can Trias a l'altra banda de carretera. Era una olor desagradable, però anava bé per adobar les vinyes i el sembrat.

 En arribar el març la flaire del poble canviava, perquè començaven a florir els ametllers i penseu que quan jo era petita a la plana de can Turu, on ara hi ha el carrer Lluís Companys, era un passeig d'ametllers. I a banda i banda del camí de can Sanahuja estava plantat d'ametllers. Quan eren florits era bonic de veure, l'olor que desprenien no es pot descriure amb paraules.

Quaderns d'història de Viladecavalls VIII-Flaires i flors del meu poble (pàg. 95 i 96)

Salut Turu i Pla

Ajuntament de Viladecavalls

mentre ens besàvem

 
Barcelona, 10 de març de 2023. Foto: Toni Latrilla

 

 Mentre ens besàvem hi havia un festeig que semblava indiferent a tot, en una taula solitària de bar a la intempèrie amb una ampolla de xampany en una galleda amb gel, tot molt elegant, el llaç de papallona blanc de l'home i les joies als braços nus de la dona i les plomes als cabells. Ens besàvem emmarcats per un terrible paisatge de girafes gegants que tenien tota l'esquena en flames, grans flamarades que cobrien el cel d'una fumera molt espessa, i els colls incendiats de les girafes ens feien com un arc triomfal, mentre ens besàvem.

Marramaus-Dalí en temps de la guerra 1937-Moment surrealista: El petó (pàg. 7)

Enric Casasses

Grup 62

Justos

 

Capellà Lino Hernando, Madrid, 1959. Foto: Ramón Masats

 Cap a migdia, de tan molla, Pietralata resplendia. Sobre el fang sec de l'esplanada s'hi havia format una crosteta de fang nou, de xocolata, on els nanos s'arrebossaven com garrins jugant a futbol.

 En Tommasino duia en una mà el sarró buit on havia traginat la ferralla trobada remenant deixalles als talussos de la zona de la Tiburtina. L'altra mà la tenia a la butxaca, on hi duia, marejades, les dues pàfies que n'havia tret.

 -Nanos! -va dir cridant, amb la boca i les cames ben obertes-, que puc jugar?

 -No, no pots! -van xisclar els marrecs-. Que som justos! 

 -I una merda! Què vol dir, que som justos, som justos? Ni que què siguéssiu a Roma!

Una vida violenta (pàg. 29)

Pier Paolo Pasolini 

Traducció de Pau Vidal

L'Agulla Daurada 

Sang

Terrassa, 3 de març de 2023. Foto: Toni Latrilla

 Com li hauria passat a qualsevol en aquelles circumstàncies, m'assetjava el síndrome d'Estocolm. El que em va impedir caure-hi va ser que, tot i els meus esforços constants, els rebels van matar uns quants ostatges, alguna vegada davant mateix dels meus ulls. En aquells moments feia una gran esforç per no mirar els cossos enssangonats. Si els rebels descobrien que el cònsul belga es desmaiava quan veia sang, perdria tota la credibilitat, estaria acabat.

 En Gbenye es va fixar en el meu truc.

 -Com és que no mira el cadàver del seu compatriota, senyor cònsol.

 -Per respecte a la seva ànima senyor president.

Primera sang (pàg. 127)

Amélie Nothomb

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Anagrama