llavis

 

La nuit, Roberto Ruspoli

 Ella aleshores va fer el que ell no havia pogut fer. Se li va atansar prou perquè els llavis poguessin tocar-se. Els llavis van quedar uns contra altres, quiets, per tal d'haver-ho fet i seguint un ritual mortuori idèntic al de les mans, just abans, fredes i trèmules. Va estar fet.

Moderato cantabile (pàg. 126)

Marguerite Duras

Traducció: Maria Bohigas

Club Editor

alenar

Nederlands Dans Theater, Grec del 2022. Foto: Diari Ara

 Així arrenca la coreografia d'una legió de llavors fent contorsions i estripant-se. Petites criatures mutants. Sembla una conspiració multitudinària. O un espectacle de la Pina Bausch. Totes estirant  els seus bracets de futura palla per arribar a la llum, al sol, a l'oxigen. Al capdavall, ¿què no és això, també, el que fem els humans a totes hores?: ¿estirar els braços cap a la llum i procurar no morir asfixiats? Personetes de palla, sense més voluntat de la d'obeir la natura que ens empeny. Alenar és la nostra fotosíntesi. O estimar. De fet, ve a ser el mateix.

Biografia del foc-Bales de palla (pàg. 206 i 207)

Carlota Gurt

Proa

destruir

 
Adam i Eva, Roberto Ruspoli

 Pel camí parlen de demolicions, de boles d'enderroc, del paio que posa les càrregues explosives en punts estratègics, del fet que aluminosi sona a llum però vol dir foscor. I quan la nena arriba a casa, corre cap el diccionari.

 -Destruir, desfer, destrossar, rompre, desballestar, gastar, trencar, trossejar, esmicolar, malmetre, fer malbé, desmanegar, desmuntar, anorrear, aniquilar, matar, extirpar, eliminar, arruïnar, assolar, desvastar, arrasar, demolir, enderrocar, derruir, tirar a terra, abatre, ensorrar, enfonsar, desmantellar, fer pols, anul·lar, suprimir, liquidar.

 Obre el navegador, i Google li diu:

 Destruir és una manera de crear.

Biografia del foc-Divorce is ok meme (pàg. 47)

Carlota Gurt

Proa

els divagants

 

 Liv Tyler i James Dean. Foto: Peter Lindbergh. Recreació: Instagram @ofthebestyears 

 De todas las aves del mundo, le dije a Ernesto, los albatros son los que mejor vuelan. Les basta abrir sus alas inmensas y planear, siguiendo las oscilaciones del viento. Pero también es verdad que sin viento no pueden desplazarse. A veces al intentarlo enloquecen, mueren de fatiga y caen al océano. Pueden también aterrizar sobre un barco y acompañarlo y establecerse en lugares totalmente distintos a su hábitat natural. Cuando están extraviados, se aparean, sin ningún protocolo, con hembras de especies muy diversas que como ellos se han vuelto divagantes. Desde que supe de su existencia, le aseguré, me he preguntado qué los lleva a contraer este tipo de uniones, ellos que en general eligen tan cuidadosamente a su pareja. ¿La necesidad de aparearse con quien sea?

Los divagantes (pàg. 143-144)

Guadalupe Nettel

Anagrama

claps de pintura blanca

Marguerite Duras, Núvol, setembre del 2018

 -I com va el llibre?

 -Bé.

 -Escrius sobre aquell cop que vas anar a París, oi?

 -Si.

 I llavors, de sobte, la mare li pregunta:

 -I n'estàs segura, que et recordes bé de com va anar tot? Com ho pots saber, si te'n recordes o no?

 -Ai, no ho sé, mare...

Jo no dic res de tot el que he oblidat, de tots els claps de pintura blanca que hi ha allà on hi hauria d'haver les nostres cares. Tampoc no dic res sobre el tema de l'alcohol. "Viure amb l'alcohol és viure amb la mort a l'abast", va escriure Duras una vegada. La mare i jo no en parlem mai, de tot això. Tant ella com jo anem amb molt de compte.

Noia, 1983 (pàg. 229)

Linn Ullmann

Les Hores

l'art de callar

 
Barcelona, tardor del 2023. Foto: Toni Latrilla

 La Camille li inspirava desconfiança, malgrat que no tingués cap mala intenció envers ell. Li amagava certes coses, per això li donava un encant especial. Un dels seus llibres de capçalera, junt amb les Memòries del cardenal de Retz i algunes altres obres, era un tractat de moral titulat L'art de callar. Des de la infantesa, en Bosmans sempre havia tractat de practicar aquest art, un art molt difícil, el que admirava més i que es podia aplicar a tots els àmbits, fins i tot al de la literatura. El seu professor, ¿no li havia ensenyat que tant la prosa com la poesia estan fetes no només de paraules sinó sobretot de silencis?

Chevreuse (pàg. 96 i 97)

Patrick Modiano

Traducció de Mercè Ubach

Proa

donar paraula

Barcelona, tardor del 2023. Foto: Toni Latrilla

 -Donar paraula és sempre una intenció de futur. Arribarà un dia que ja no ens podrem permetre donar paraula de res. Un dia que els actes parlin per nosaltres sense necessitat que els justifiqui el passat, sense necessitat que els alleugereixi una promesa de futur.

Haru-Cada dia és una vida sencera (pàg. 355)

Flavia Company

Catedral