La reflexió i la vida

 

Safo, Teatre Romea, 15 de juliol de 2022. Foto: Toni Latrilla

"Crec que ho hauríem de deixar", o potser més aviat: "Crec que seria millor que ens donéssim un temps per reflexionar", ja no se'n recordava, de tota manera si fa no fa era el mateix; quan es comença a reflexionar la cosa sempre tendeix al mateix sentit, i no tan sols en el pla sentimental, la reflexió i la vida són senzillament incompatibles.

Anorrear (pàg. 60 i 61)

Michel Houellebecq

Anagrama

On Déu és arreu

 

El Maresme, 16 de juliol de 2022. Foto: Toni Latrilla

 Finalment, a la vora del mar, on Déu és arreu, em vaig calmar. Mirava el cel. Els núvols tenien els colors de Rafael. Una rosa ferida. Em va fer l'efecte que l'havia pintat ell. El veuràs. El coneixaràs. Coneixaràs la seva mà. Aquells mots em van venir al cap i vaig saber que un dia veuria un cel pintat per la mà d'en Robert.

 Primer van venir el mots i després la melodia. Vaig treure'm els mocassins i vaig caminar vora l'aigua. Havia transfigurat els aspectes tortuosos de la meva pena i els havia escampat com una roba lluent, una cançó de record per a en Robert.

L'ocellet maragda vol fugir, enlairar-se.

Si paro la mà, ¿es quedarà?

Animeta maragda, ullet maragda. 

Ocellet maragda, ¿ens hem d'acomiadar?

De lluny, vaig sentir que em cridaven les veus dels meus fills. Corrien cap a mi. En aquell lapse intemporal vaig aturar-me. De sobte el vaig veure, els ulls verds, els rínxols foscos. Vaig sentir la seva veu per damunt les gavines, les rialles infantils i el brogit de les onades.

        "Somriu per mi, Patti, que jo somric per tu".

  

Uns marrecs (pàg. 300)

Patti Smith

Traduït per Martí Sales

Club Editor

Històries servades

 

Reina Victòria, Terrassa, juliol de 2022. Foto: Toni Latrilla

 M'encantava el Chelsea, aquella elegància decadent i la història que servava amb tant de zel. Corrien rumors sobre els baguls d'Oscar Wilde, abandonats en un racó del soterrani que solia inundar-se. Aquí va passar les últimes hores Dylan Thomas, negat en poesia i alcohol. Thomas Wolfe va barallar-se amb centenars de pàgines del manuscrit que es convertiria en You Can't Go Home Again. Bob Dylan va compondre "Sad-Eyed Lady of the Lowlands" a la nostra planta, i es veu que una Edie Sedgwick passada de speed va calar foc a l'habitació mentre s'enganxava les pestanyes postisses a la claror d'una espelma.

 Quanta gent ha escrit, xerrat i patit en aquestes habitacions de casa de nines victoriana. Quantes faldilles s'han arrossegat per aquestes escales de marbre. Quantes ànimes passavolants s'han casat, hi han deixat marca i han sucumbit. Jo n'endevinava els esperits mentre m'esmunyia en silenci d'una planta a l'altra, amb ganes de conversar amb una processó desapareguda d'erugues fumadores. 

Uns marrecs (pàg. 124)

Patti Smith 

Traduït per Martí Sales

Club Editor

Pregàries

El Maresme, 19 de juny de 2022. Foto: Toni Latrilla

 La meva mare m'ensenyava a resar. Em va ensenyar la pregària que li havia ensenyat la seva mare, Now I lay me down to sleep, I pray the Lord my soul to keep ("Ara me'n vaig a dormir; l'ànima, Senyor, vetlleu per mi"). Cada nit m'agenollava als peus del meu llitet i ella, dreta amb l'etern cigarro a la boca, m'escoltava resar. Res no m'atreia tant com dir pregàries, però aquelles paraules em neguitejaven i atabalava a la mare amb preguntes. ¿Què és l'ànima? ¿De quin color? Sospitava que la meva ànima, com que era una trapella, se'm devia escapar mentre dormia i no podia tornar. Feia tots els possibles per no adormir-me, per conservar-la dintre meu, on havia de ser. 

 Potser per satisfer la meva curiositat, la mare em va apuntar a catequesi. Ens feien aprendre de memòria versicles de la Bíblia i les paraules de Jesús. Després ens posaven en fila i ens obsequiaven amb una cullerada de mel. Hi havia una sola cullera per tots aquells marrecs que estossagaven. Instintivament, jo m'apartava de la cullera, però la idea de Déu la vaig acceptar de seguida. M'agradava imaginar-me una presència sobre nostre, en moviment continu, com estels líquids.

 No prou satisfeta amb la pregària infantil, aviat vaig demanar a la mare que em deixés dir-ne una de meva. Em vaig quedar ben descansada quan vaig poder dir el que tenia al cor en lloc de repetir les paraules "Si moro abans de l'alba, prego a Déu que em prengui l'ànima". Alliberada, jeia al llitet al costat de l'estufa de carbó i mormolava llargues cartes a Déu. No dormia gaire i segur que l'atipava amb els meus vots, visions i plans. Però amb el temps vaig acabar practicant una altra mena de pregària, silenciosa, més basada en escoltar que en parlar.

Uns marrecs (pàg. 11)

Patti Smith

Traduït per Martí Sales

Club Editor

Valors independents

 

Teatre Grec, Barcelona, 29/6/22. Foto: Toni Latrilla

 En resumen, Roth insistiría en refinar sus propios valores independientes de aquellos que el mundo solía imponer. Como señalaría en 2016, "podrías decir que, desde El teatro de Sabbath y la Pastoral americana hasta Indignación y Némesis, las implicaciones, las ambigüedades y las contradicciones inherentes a la bondad (y a la maldad) han sido mi obsesión fundamental".

Philip Roth: La biografía (pàg. 259 i 260) 

Blake Bailey 

Debate