El Maresme, 16 de juliol de 2022. Foto: Toni Latrilla
Finalment, a la vora del mar, on Déu és arreu, em vaig calmar. Mirava el cel. Els núvols tenien els colors de Rafael. Una rosa ferida. Em va fer l'efecte que l'havia pintat ell. El veuràs. El coneixaràs. Coneixaràs la seva mà. Aquells mots em van venir al cap i vaig saber que un dia veuria un cel pintat per la mà d'en Robert.
Primer van venir el mots i després la melodia. Vaig treure'm els mocassins i vaig caminar vora l'aigua. Havia transfigurat els aspectes tortuosos de la meva pena i els havia escampat com una roba lluent, una cançó de record per a en Robert.
L'ocellet maragda vol fugir, enlairar-se.
Si paro la mà, ¿es quedarà?
Animeta maragda, ullet maragda.
Ocellet maragda, ¿ens hem d'acomiadar?
De lluny, vaig sentir que em cridaven les veus dels meus fills. Corrien cap a mi. En aquell lapse intemporal vaig aturar-me. De sobte el vaig veure, els ulls verds, els rínxols foscos. Vaig sentir la seva veu per damunt les gavines, les rialles infantils i el brogit de les onades.
"Somriu per mi, Patti, que jo somric per tu".
Uns marrecs (pàg. 300)
Patti Smith
Traduït per Martí Sales
Club Editor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada