influències

El Siglo, Sant Cugat, 28 d'abril del 2024. Foto: Toni Latrilla

 Els meus còmics estranys tenien uns quants seguidors que van anar augmentant, i al cap d'un any vaig començar a vendre subscripcions. Però no gaires. Per sort no ho feia pels diners. Una cosa que vaig aprendre del senyor Armstrong mentre m'esforçava de tot cor a seguir sent ignorant: una bona història no només copia la vida, sinó que també l'afecta.

Demon Copperhead (pàg. 659)

Barbara Kingsolver

Traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández

Navona

miracles

 

Cementiri del Poble Nou, Barcelona, març del 2024. Foto: Toni Latrilla

 També em va donar la maqueta d'un vaixell, amb unes veles minúscules, unes cordes minúscules, un vaixell molt mariner fet de fusta pintada i escuradents, però la part flipant és aquesta: a dins d'una ampolla. Que ni tan sols era grossa, tot just a la mida normal d'una ampolla de cervesa. De com collons s'ho havien fet per ficar-lo allà dins, l'Angus no en tenia ni idea. L'havia trobat així,  la botiga d'antiguitats. Va dir que duia el meu nom escrit, per la meva dèria amb el mar i també per allò de sortir-me'n contra vent i marea, perquè un dia jo aniria allà on volgués.

 -Si tu ho dius -li vaig dir-. Però em quedaré sempre a dins d'una ampolla?

 Va riure.

 -El món és una ampolla, Demon. Amb gravetat i coses per l'estil. No esperis miracles.

Demon Copperhead (pàg. 316 i 317)

Barbara Kingsolver

Traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández

Navona

modèstia

 
Viladecavalls, 18 d'abril del 2024. Foto: Toni Latrilla

 La vida ens ensenya a tots que en amor la modèstia és fàcil. De vegades els més deshererats plauen, i els més seductors fracassen.

Climes (pàg. 23)

André Maurois

La Llar del Llibre

arc de sant martí

 Samuel Beckett,  El libro de los días (pàg. 119), Patti Smith, Lumen

 En el arco iris ¿quién puede trazar la línea donde acaba el color violeta y empieza el anaranjado? Vemos con claridad la diferencia de los colores, pero ¿dónde, exactamente, se mete el primero en el otro, mezclándose con él? Así es la cordura y la locura. En casos pronunciados, no hay duda sobre ellos. Pero en ciertos casos presuntos, que se suponen menos pronunciados en diversos grados, muy pocos se atreverían a trazar la línea exacta de demarcación, aunque algunos expertos profesionales lo hacen por unos honorarios. No hay nada nombrable que algunos hombres no se atreven a hacer por su paga.

Billy Budd, marinero (pàg. 119)

Herman Melville

Alianza Editorial 

adeu per sempre

 
Fent cua amb el seu germà en el crematori. Nagasaki, agost del 1945. Foto: Joe O'Donnell

 Dos horas después, Ana Magdalena le dio una última mirada de compasión a su propio pasado y un adiós para siempre a sus desconocidos de una noche y a tantas y tantas horas de incertidumbres que quedaban de ella misma dispersas en la isla. El mar era un remanso de oro bajo le sol de la tarde. A las seis, cuando el marido la vio entrar en la casa arrastrando sin misterios el saco de huesos, no pudo resistir su sorpresa. 

-Es lo que queda de mi madre -le dijo ella, y se anticipó a su espanto.

-No te asustes -le dijo-. Ella lo entiende. Más aún, creo que es la única que ya lo había entendido cuando decidió que la enterraran en la isla.

En agosto nos vemos (pàg. 62)

Gabriel García Márquez

Random House

pagar

 Cementiri de la Recoleta de Buenos Aires. Divendres Sant del 2018

¨Todo depende de lo que me tenga reservado el porvenir -me contestó-, pero soy jugadora, estoy dispuesta a pagar para ver lo que pasa¨.

Ventisca (pàg. 139) 

Marie Vingtras

Traducció de María Teresa Gallego i Amaya García Gallego

Nórdica Libros

Foto: El libro de los días (pàg. 121), Patti Smith

la vida és perillosa

 
Badalona, 15 de març del 2024. Foto: Toni Latrilla

 La vida és perillosa i ens pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Vostè ho sap, jo ho sé, tothom ho sap... i si algú no ho sap, doncs és que no ha parat prou atenció, i si no pares prou atenció, és que no estàs viu del tot.

Baumgartner 

Paul Auster 

El Balancí

aigua

 

 tlsh2o, Toni Latrilla Salanova

Sí, l’aigua és dòcil

al vas que la conforma,

però té força

 per foradar la roca

 que el camí li entrebanca.

Emperador Meiji. Traducció: Miquel Desclot. Per què ens fascina la poesia clàssica japonesa? Jordi LLavina. Diari Ara-Llegim, febrer del 2024

viure al límit

 
Camí de can Sanahuja, Viladecavalls, 17 de febrer del 2024. Foto: Toni Latrilla

  Quan llegia, se sentia més a gust amb els morts. No sabia res de les seves biografies. Els morts vivien suspesos per damunt de l'espai i del temps i ell no s'havia de molestar a pensar com anaven vestits, on vivien o com parlaven. Durant aquells anys els seus escriptors van ser Kerouac, Hesse i Camus. [...]. Tenia una visió romàntica dels escriptors. Si no eren pòtuls descalços, almenys havien de ser vagabunds de peus lleugers, desarrelats i lliures, i havien de viure al límit, contemplar l'abisme i explicar al món el que havien vist allà baix. Ni títols de cavaller ni perles, això segur.

Lliçons (pàg. 428 i 429)

Ian McEwan

Anagrama

nació civilitzada

La festa, Octavi Intente

 "No hi ha res de més deshonrós en una nació civilitzada que deixar-se "governar" sense resistència per una capelleta temerària que s'ha lliurat a l'instint depravat". [...].

 No hi ha res de més deshonrós en una nació civilitzada... Era com si estigués llegint una traducció del llatí d'alguna figura venerable de l'antiguitat... aquesta declaració inicial en un to tan elevat, escrita per un home, un estudiant que encara no arribava a la trentena, amb una passió per la llibertat intel·lectual i la convicció que una preciosa tradició artística, filosòfica i religiosa estava amenaçada d'anihilació.

Lliçons (pàg. 109)

Ian McEwan

Traducció de Jordi Martín Lloret

Anagrama

déus insatisfets

El caixer, Octavi Intente

Carrera seca-Kayak, Octavi Intente

 Som déus fets a si mateixos que, amb l'única companyia de les lleis de la física, no hem de retre comptes a ningú. En conseqüència, fem estralls en la vida dels nostres companys de viatge, els animals, i en l'ecosistema que ens envolta, i perseguim ben poca cosa tret de la nostra diversió i el nostre confort, sense arribar mai a sentir-nos satisfets.

 ¿Hi ha res més perillós que uns déus insatisfets i irresponsables que no saben què volen?

Sàpiens-Epíleg-L'animal que es va convertir en un déu (pàg. 580)

Yuval Noah Harari

La Butxaca

ordre imaginat

Montserrat des de Vacarisses, gener 2024. Foto: Su

 ¿Com es fa perquè la gent cregui en un ordre imaginat com el cristianisme, la democràcia o el capitalisme? Primer, no s'ha d'admetre mai que l'ordre és imaginat.

Sàpiens-La construcció de piràmides-Les parets de la presó (pàg. 165)

Yuval Noah Harari

La Butxaca

ficció

 
Roma, desembre del 2020. Foto: Toni Latrilla

 ¿Com s'ho va fer l'Homo Sapiens per travessar aquest llindar crític i acabar fundant ciutats de desenes de milers d'habitants i imperis que governaven centenars de milions de persones? El secret va ser l'aparició de la ficció. Un nombre gran de desconeguts pot cooperar amb èxit si creu en mites comuns. (Pàg. 49).

 Explicar contes efectius no és fàcil. La dificultat no consisteix a explicar el conte, sinó convèncer a tothom perquè se'l cregui. [...] Aconseguir-ho dóna un poder immens als sàpiens, perquè permet que milions de desconeguts cooperin i treballin amb un objectiu comú. Intenteu imaginar-vos que difícil hauria estat crear estats, esglésies o sistemes jurídics si només poguéssim parlar de coses que existeixen, com ara els rius, els arbres i els lleons. (Pàg. 55).

  A diferència de les mentides, una realitat imaginada és una cosa en la qual creu tothom, i, mentre aquesta creença es manté, la realitat imaginada exerceix influència en el món. (Pàg. 56).

Sàpiens-L'arbre del coneixement-La llegenda del Peugeot 

Yuval Noah Harari

La Butxaca

fantasmes

Sant Pol de Mar, 1 de gener del 2024. Foto: Toni Latrilla

 El Tano nos dijo que no tuvo que pedirle nada: no tuve que pedirle nada. Dice que le contó todo y que enseguida Miranda le ofreció ayuda: diez hombres de confianza y un dinero, para que no tuviéramos dificultades en el camino. Y que después le dio un consejo, que Tano nos repetía, todavía incrédulo, aquella madrugada: a los fantasmas hay que pelearlos de entrada, Tanito, porque sino se afianzan, ¿sabes?, y se acaban instalando y no se van más.

Como si existiese el perdón (pàg. 56 i 55)

Mariana Travacio

las afueras 

confiança

 

Brooklyn Bridge. Instagram @355headstands

 Todo me parece, a la vez, surrealista y absolutamente normal. Me sorprendre descubrir lo deprisa que lo irreal se convierte en norma. Y me maravilla lo poco emocionante que es ser famoso, lo prosaica que es la gente famosa. Se trata de personas confundidas, inseguras, y que con frecuencia no soportan lo que hacen. Siempre se comenta -lo mismo que ese viejo dicho según el cual el dinero no da la felicidad- pero nunca lo creemos hasta que lo vemos con nuestros propios ojos. Yo lo descubro en 1992, y hacerlo me ayuda a confiar en mi mismo.

Open, memorias Andre Agassi, (pàg. 209). J. R. Moehringer. Duomo