lleialtats

 
El Floridita, l'Havana, Nadal del 2017. Foto: Toni Latrilla

 Todo el mundo necesita creer en algunas lealtades, y también tenerlas. Suele ser nuestro punto más débil, las lealtades que conservamos.

Tomás Nevison (pàg. 570), Javier Marías, Debolsillo

coratge

Viladecavalls, desembre del 2023. Foto: Toni Latrilla

La guerra s'ha acabat. La pau no arriba.
Rude i silenciosa cau la tarda.
Tinc quatre anys, miro l’àvia com pixa
dreta vora un camí,
obrint les cames sota les faldilles.
Cada vegada que ho recordo, sento
el raig caient amb força contra terra.
Aquella dona és qui va ensenyar-me
que l’amor és duresa i claredat,
i que sense coratge no és possible estimar.
No era literatura: no sabia llegir.

“Un hivern fascinant”,  Joan Margarit, Proa

 

fets

 
L'Havana Vella, Nadal del 2017. Foto: Toni Latrilla

 Lo que no ocurre carece de brío y hasta de distinción, se pierde en la extensa bruma de lo que no es ni será, y a nadie le interesa nada de lo que no sucedió, ni siquiera a nosotros mismos lo que no nos sucedió. 

Tomás Nevison (pàg. 44)

Javier Marías

Debolsillo

arc

 

Michael-Ann Matticoli, Malibú, desembre del 2021. Foto: Robert Sturman (instagram)

 Considero la vida como un gran arco, te elevas y cuando desciendes de nuevo recuperas tu forma original, con las orejas gachas.

Anne-Marie la Bella (pàg. 40)

Yasmina Reza

Traducció de Rubén Martín Giráldez

Anagrama

absències

L'Havana Vella, Nadal del 2017. Foto: Toni Latrilla

 La màquina d'escriure, el seu repiqueteig i els seus accesoris, el típex, el clixé i el paper de carbó, ens semblaven procedir d'una època remota, impensable. Tanmateix, quan ens vèiem, alguns anys abans, trucant a X als lavabos d'un cafè o escrivint a màquina un vespre una carta a P amb l'Olivetti, calia reconèixer que l'absència del mòbil i de correu electrònic no ocupava cap lloc en les alegries i patiments de la vida.

Els anys (pàg. 184)

Annie Ernaux

Traducció de Valèria Gaillard

Angle Editorial

despertars

 
Foto: @UOCartshum, abril del 2018

 Despertades de l'ensopiment conjugal, assegudes per terra sota una pancarta on es podia llegir Una dona sense homes és un peix sense bicicleta, recorríem les nostres vides, ens sentíem capaces d'abandonar marit i fill, d'alliberar-nos de tot i escriure coses crues. De tornada a casa, la determinació es refredava, la culpabilitat brollava. Ja no véiem com ens podíem alliberar ni per què. Ens convencíem que el nostre home no era ni falòcrata ni masclsita. I dubtàvem entre els discursos, entre els que defensaven la igualtat de sexes i atacaven "la llei dels pares", i els que promovien tot allò femení, les regles, l'alletament i la preparació de la crema de porros. Però, per primer cop, ens presentàvem la nostra vida com una marxa cap a la llibertat, la qual cosa ja ho canviava tot. Un sentiment de dona estava en vies de desaparèixer: el d'una inferioritat natural.

Els anys (pàg. 102 i 103)

Annie Ernaux

Traducció de Valèria Gaillard

Angle Editorial

el fons de les coses

 

La vitrine Paris Noël, París 1947, Instagram atelier_robert doisneau

 La gent es desplaçava a peu o amb bicicleta amb un moviment regular, els homes amb els genolls separats i els pantalons subjectats per baix amb pinces, les dones amb les anques contingudes per la faldilla tibant, traçant línies fluides en la tranquil·litat dels carrers. El silenci era el fons de les coses i la bicicleta mesurava la velocitat de la vida.

 Vivíem ben a prop de la merda. I ens feia riure.

Els anys (pàg. 36)

Annie Ernaux

Traducció de Valèria Gaillard

Angle Editorial

llavis

 

La nuit, Roberto Ruspoli

 Ella aleshores va fer el que ell no havia pogut fer. Se li va atansar prou perquè els llavis poguessin tocar-se. Els llavis van quedar uns contra altres, quiets, per tal d'haver-ho fet i seguint un ritual mortuori idèntic al de les mans, just abans, fredes i trèmules. Va estar fet.

Moderato cantabile (pàg. 126)

Marguerite Duras

Traducció: Maria Bohigas

Club Editor

alenar

Nederlands Dans Theater, Grec del 2022. Foto: Diari Ara

 Així arrenca la coreografia d'una legió de llavors fent contorsions i estripant-se. Petites criatures mutants. Sembla una conspiració multitudinària. O un espectacle de la Pina Bausch. Totes estirant  els seus bracets de futura palla per arribar a la llum, al sol, a l'oxigen. Al capdavall, ¿què no és això, també, el que fem els humans a totes hores?: ¿estirar els braços cap a la llum i procurar no morir asfixiats? Personetes de palla, sense més voluntat de la d'obeir la natura que ens empeny. Alenar és la nostra fotosíntesi. O estimar. De fet, ve a ser el mateix.

Biografia del foc-Bales de palla (pàg. 206 i 207)

Carlota Gurt

Proa

destruir

 
Adam i Eva, Roberto Ruspoli

 Pel camí parlen de demolicions, de boles d'enderroc, del paio que posa les càrregues explosives en punts estratègics, del fet que aluminosi sona a llum però vol dir foscor. I quan la nena arriba a casa, corre cap el diccionari.

 -Destruir, desfer, destrossar, rompre, desballestar, gastar, trencar, trossejar, esmicolar, malmetre, fer malbé, desmanegar, desmuntar, anorrear, aniquilar, matar, extirpar, eliminar, arruïnar, assolar, desvastar, arrasar, demolir, enderrocar, derruir, tirar a terra, abatre, ensorrar, enfonsar, desmantellar, fer pols, anul·lar, suprimir, liquidar.

 Obre el navegador, i Google li diu:

 Destruir és una manera de crear.

Biografia del foc-Divorce is ok meme (pàg. 47)

Carlota Gurt

Proa

els divagants

 

 Liv Tyler i James Dean. Foto: Peter Lindbergh. Recreació: Instagram @ofthebestyears 

 De todas las aves del mundo, le dije a Ernesto, los albatros son los que mejor vuelan. Les basta abrir sus alas inmensas y planear, siguiendo las oscilaciones del viento. Pero también es verdad que sin viento no pueden desplazarse. A veces al intentarlo enloquecen, mueren de fatiga y caen al océano. Pueden también aterrizar sobre un barco y acompañarlo y establecerse en lugares totalmente distintos a su hábitat natural. Cuando están extraviados, se aparean, sin ningún protocolo, con hembras de especies muy diversas que como ellos se han vuelto divagantes. Desde que supe de su existencia, le aseguré, me he preguntado qué los lleva a contraer este tipo de uniones, ellos que en general eligen tan cuidadosamente a su pareja. ¿La necesidad de aparearse con quien sea?

Los divagantes (pàg. 143-144)

Guadalupe Nettel

Anagrama

claps de pintura blanca

Marguerite Duras, Núvol, setembre del 2018

 -I com va el llibre?

 -Bé.

 -Escrius sobre aquell cop que vas anar a París, oi?

 -Si.

 I llavors, de sobte, la mare li pregunta:

 -I n'estàs segura, que et recordes bé de com va anar tot? Com ho pots saber, si te'n recordes o no?

 -Ai, no ho sé, mare...

Jo no dic res de tot el que he oblidat, de tots els claps de pintura blanca que hi ha allà on hi hauria d'haver les nostres cares. Tampoc no dic res sobre el tema de l'alcohol. "Viure amb l'alcohol és viure amb la mort a l'abast", va escriure Duras una vegada. La mare i jo no en parlem mai, de tot això. Tant ella com jo anem amb molt de compte.

Noia, 1983 (pàg. 229)

Linn Ullmann

Les Hores

l'art de callar

 
Barcelona, tardor del 2023. Foto: Toni Latrilla

 La Camille li inspirava desconfiança, malgrat que no tingués cap mala intenció envers ell. Li amagava certes coses, per això li donava un encant especial. Un dels seus llibres de capçalera, junt amb les Memòries del cardenal de Retz i algunes altres obres, era un tractat de moral titulat L'art de callar. Des de la infantesa, en Bosmans sempre havia tractat de practicar aquest art, un art molt difícil, el que admirava més i que es podia aplicar a tots els àmbits, fins i tot al de la literatura. El seu professor, ¿no li havia ensenyat que tant la prosa com la poesia estan fetes no només de paraules sinó sobretot de silencis?

Chevreuse (pàg. 96 i 97)

Patrick Modiano

Traducció de Mercè Ubach

Proa

donar paraula

Barcelona, tardor del 2023. Foto: Toni Latrilla

 -Donar paraula és sempre una intenció de futur. Arribarà un dia que ja no ens podrem permetre donar paraula de res. Un dia que els actes parlin per nosaltres sense necessitat que els justifiqui el passat, sense necessitat que els alleugereixi una promesa de futur.

Haru-Cada dia és una vida sencera (pàg. 355)

Flavia Company

Catedral 

meditar

 
Viladecavalls, 22 d'octubre del 2023. Foto: Toni Latrilla

 Un cop reunits, l'Haru aixeca la mà per fer una observació:

 -Crec que per aturar del tot els pensaments hauríem d'estar morts.

 -Respon la Mitsu:

 -Meditar és el camí per aprendre a morir.

 I la Natsu comenta:

 -I qui vol aprendre a morir? Si de cas hem d'aprendre a viure, no?

 -El Sho contesta: 

 -A morir ha d'aprendre tot el que viu.

Haru -Cada dia és una vida sencera-, (pàg. 160)

Flavia Company

Catedral

taüt

Kill Bill II

 En aquella època, a Odessa no s'aconseguia fusta. Ni per amor ni per diners. El taüt de lloguer sempre estava actiu. El difunt jeia a la caixa de roure el temps previst a casa seva i al servei religiós, però a la tomba se'l baixava embolcallat en un sudari. Tot d'acord amb una llei jueva oblidada. 

La fi dels vells amics de l'asil. Isaak Babel

 D'entrada, el mateix detall del taüt llogat no té preu. Un escriptor menor hauria espremut la idea molt més per obtenir més humor. Però Bàbel no explota mai massa una situació còmica. és a dir: ets pols i a la pols tornaràs. ¿De què li serveix una caixa, a un mort?

¿Que hi ha algú?-Deixa'm fer-te un ou-Cada mot amarat de dolor (pàg. 169)

Peter Orner

Traducció de Lluís-Anton Baulenas

l'altra editorial

històries de ficció

 

Girona, 30 de setembre. Foto: Toni Latrilla

  No hi ha algoritme, robot o superordinador que pugui escriure un conte commovedor. Intenta demostrar-me que estic equivocat, Silicon Valley. Ja ens podeu conduir els cotxes que no ens fareu plorar mai, perquè és tan impossible d'explicar amb precisió què fa que funcioni o no una història de ficció com ho és explicar l'amor i el desamor. Suposem que veus una cara que s'acosta en mig de la multitud. Aquesta cara en particular et recorda algú del passat, algú que havies estimat. ¿Pots explicar amb paraules aquest moment de reconeixement? O, més difícil, infinitament més difícil, ¿aquest moment de desconeixament?

¿Que hi ha algú?-Notes per a una introducció (pàg. 19)

Peter Orner

Traducció de Lluís-Anton Baulenas

l'altra editorial

l'existència

 

El libro de los días, Patti Smith, Lumen

 S'adona que la seva dedicació incansable a la lectura, salta de la reflexió al divertiment, sense pausa, i a l'inrevés. Com més insegura és sent l'existència, més complex i variat és fa el seu itinerari lector. Ha transformat en experiència pròpia la idea, ja tan vella que no recorda d'on l'ha tret -potser de Montaigne-, que cal saber-se límit per fer un tast de l'infinit, sempre extern i aliè a la consciència humana.

La pensió d'alemanys 1931-1936 (pàg. 374).

Montserrat Corretger

Afers Narrativa 

llibres

 Ara acostuma a reflexionar sobre els llibres que ha llegit mentre camina parsimoniós i contemplatiu. Com sempre, frueix penetrant en els propis ensomnis, que ara ja estan farcits de records, i immergint-se en les especulacions que li suggereixen les lectures. Sovint, però, sol a la seva cambra, durant algunes vetlles nocturnes sent i escolta amb tenacitat els crits ardents del silenci. S'hi aboca com en un llac transparent i no s'adona del pas del temps. En aquests instants tot el que necessita és dins seu, res de l'exterior no l'atreu. Veu imatges volgudes, sent veus estimades, rememora fragments dels llibres que l'han fet, també, com és ara. 

La pensió d'alemanys 1926-1930 (pàg. 267)

Montserrat Corretger

Afers Narratius

Foto: Toni Latrilla, Viladecavalls, setembre del 2023

la bellesa

Lluna blava, temple de Peseidon, Atenes, 16/5/23. Louisa Gouliamaki. Diari l'Ara.

"Kahalepa ta Kala".

La bellesa és bella.

 La bellesa és difícil.

La bellesa és pura.

 Les tres traduccions són correctes si tenim en compte que els antics grecs no diferenciaven entre els conceptes  de bell, difícil i pur. Així també  en la meva llengua  materna* la paraula "llum" (bit) vol dir "lluminositat" i "color".

*Sud-coreana

La classe de grec (pàg. 67)

Han Kang

Traducció d'Héctor Bofill i Hye Young Yu

La Magrana

conjuminació

The pulse, Gravity & Other Myths. Grec 2023. Foto: Darcy Grant

 -La disciplina és la garantia de l'èxit. L'altra és la conjuminació dels talents. Necessitem que es compleixen les dues, amb la segona no en tenim prou.

 Els somriu des de l'esveltesa i la serenitat dels seus seixanta anys ben llargs, que dalt l'escenari, en els ballets individuals i en el protagonitzat amb el ballarí indobrasiler, semblaven només vint.

La pensió d'alemanys-1926-1930 (pàg. 194)

Montserrat Corretger

Afers Narrativa

camins

Llafranc, setembre del 2023. Foto: Toni Latrilla

 No existeix un únic camí cap a la veritat de res en absolut. Les nostres veritats es van descobrint a poc a poc a través de models o teories que mai ens ho revelen tot, solament una part de les coses.

Siri Hustvedt, conferència a Santander, 6 de setembre del 2023

pertinença

Instagram reuscultura i reus.cat. El xiquet i la xiqueta a les festes de Sant Pere 2023

-A propòsit del que dieu: els que som aquí som ben joves i ens plantegem aquesta pertinença a la nostra terra i volem el millor per a ella, que, de fet, som tots nosaltres i els éssers que estimem. Però per desgràcia, hi ha molta gent, i el que és pitjor, molt de jovent qua accepta qualsevol situació cultural i política i que li és igual sentir-se d'aquí com d'allà. I somriu amb amarguesa...

 

La pensió d'alemanys 1923-1925 (pàg. 100). Montserrat Corretger. Afers Narrativa

desconcert

Instagram, anamorph.photo, agost del 2023

 -Créame que no soy ateo, coronel. Lo que sucede es que me desconcierta tanto en pensar que Dios existe, como pensar que no existe. Entonces prefiero no pensar en eso.

La hojarasca, Gabriel García Márquez, Random House

històries d'amor

Port Lligat, agost del 2023. Foto: Toni Latrilla

 Cuando hay amor de verdad, amor real, no pasa nada, y tal como en los lagos, está todo quieto: no hay desenlaces ni momentos de clímax ni redenciones. Todo es hermoso y aburrido como un guardia que pasea a medianoche por un supermercado vacío, entre los estantes de detergentes, me dijo Mario, que por esos días estaba muy mal con Sandra. Por lo mismo cuando hay grandes historias de amor, hay matrimonios quebrados, amores imposibles, mal sexo, compañeros de trabajo que quieren rehacer sus vidas en un motel o, incluso, el fantasma de la monotonía que con los años se apodera de todo. Pero en las historias de amor, curiosamente no hay amor.

Leyendo a Vila-Matas, Gonzalo Maier, Ram

promeses

Sant Cugat del Vallès, 9 d'agost del 2023. Foto: Toni Latrilla

 Les persones es debaten eternament entre l'exaltació i la degradació. Una força les empeny cap amunt i una altra les arrossega cap avall, i si no s'hi resisteix, s'enfonsa fins a les quaranta-nou portes del pecat mentre un dimoni, a cau d'orella li promet plaers impossibles d'assolir. 

 La mateixa Keile n'era una demostració: malgrat que, cedint a aquesta mena de desitjos, s'havia lliurat al pecat i havia caigut en totes les temptacions, la seva vida era plena de rancúnia i de tristesa. L'instint del mal només fa promeses que no arriba a complir mai. 

Keile la Pèl-roja (pàg. 237 i 238)

Issac Bashevis Singer

Traducció d'Eulàlia Sariola i Mayol

Quaderns Crema

concentració

Emeline Rochefeuille i Thibault Ramírez. Instagram em_roc

  "He d'agafar el son! Jauré tranquil i assoliré el nirvana -va decidir-. M'imaginaré que soc un faquir i que acabo de permetre que m'enterrin viu. M'he de concentrar amb totes les meves forces a alentir la respiració, el pols, i abandonar-me per complert a Brahma, a Krishna o a qualsevol d'aquests ídols. Ets lliure, Búnem, de totes les emocions. Tornes a estar submergit en la mare terra, en l'absolut, i els seus objectius són els teus. No pot passar-te res de mal perquè tu i l'univers sou un".

Keile la Pèl-roja (pàg. 129)

Isaac Bashevis Singer

Traducció d'Eulàlia Sariola i Mayol

Quaderns Crema

consells

 

Can Coromines, Viladecavalls, lloc de naixament de la Carmeta Salanova (ma mare). Foto: toni latrilla, 8/8/23

 Que los dioses te protejan hijo mío. No olvides que descendemos de Eneas. Sé valiente, pero no insensato. Sé justo pero no estúpido. Recuerda los consejos que te dio tu tío Mario. Él me contaba siempre sus charlas contigo: no importa si te llaman cobarde, sólo importa ganar al final.

Roma soy yo (pàg. 487). Santiago Posteguillo. Random House 

missa

El Maresme, agost del 2023. Foto: toni latrilla

20.00 Entretenido con la vecina, llego por los pelos a misa de ocho. Sermón largo, pero muy interesante. No confiéis en aquellos que os engañan; confiad más bien en aquellos que no os engañan.

Sin noticias de Gurb (pàg. 65). Eduardo Mendoza. Seix Barral

caminar fins...

El Bages, 26/7/23. Foto: Toni Latrilla

  Camina fins al final, perquè no hi ha final. Aquesta és la gràcia esquerpa  o no. Entre tu i el mar, un confí. Una regió fronterera. La teva? Ah. Potser la teva.

Els irredempts-Moll (pàg. 126)

Cristina García Molina

La Breu  

postures

 

Serralada de Montserrat, 8 de juliol del 2023. Foto: Toni Latrilla

 Diuen que els traumes no tan sols afecten el cervell, sinó també el cos, la musculatura, les articulacions, i la postura.

En aquest món, per un moment, som grandiosos (pàg. 30), Ocean Vuong. Anagrama

imaginar coses

Viladecavalls, juny del 2023. Toni Latrilla

 -No en teniu prou de només sobreviure -i ho diu en un to una mica emfàtic en què alguns endevinen el reflex de l'antic mag de comèdia-. Jo sí que en tinc prou, jo vull viure, i per saber que visc he d'imaginar coses que no serveixin per a res més que per treure'n una mica d'alegria.

Junil a les terres dels bàrbars (pàg. 192), Joan-Lluís Lluís, Club Editor

escapades

Grec 2023, 29 de juny. Foto: Toni Latrilla

  Bufaven des de Puerto Rico paraules de vida, ell hi va viure, en canvi, ella sap que el seu avi no només això, el seu avi també hi va rubricar el seu final de vida.   Escapades, uns per alliberar-se de llocs i d'ells mateixos, d'altres per fam de noves trobades. Escapem a vegades travessant portes sense saber on ens portaran, convençuts de relacionar-nos per sortir de la disconformitat. Dissidents aquells que passen fulls i fulls d'escriptors, també som uns escapats atemporals, convençuts de valenties poètiques. 

  Vam omplir per assaborir les copes de vi del Montsant, sentia com les meves arrugues reien agraïdes d'aquells dos amics de la joventut i ella, qui sap on era, que tan bones estones em regalà per escapar-me a nous mons, a noves relacions, a mirades que s'escapaven de dins de cadascú: Antonin Artaud, Étienne de La Boétie, Denis Diderot...

Diari personal, març del 2023

l'alè dels déus

Cadaqués, revetlla de Sant Joan 2023. Foto: Toni Latrilla

Com d'ombriva seria la vida si no sentíssim, de tant en tant, l'alè dels déus!

Junil a les terres dels bàrbars (pàg. 69), Joan-Lluís Lluís, Club Editor

condemna

 
El caixer, Octavi Intente

Què és un país si no una condemna de per vida?

En aquest món, per un moment som grandiosos (pàg. 19). Ocean Vuong. Anagrama

coneixença

Merzouga, Marroc, nadals del 2018. Foto: Toni Latrilla

 Lo desconocido es una abstracción; lo conocido un desierto; pero lo conocido a medias, lo vislumbrado, es el lugar perfecto para hacer ondular deseo y alucinación.

El entenado (pàg. 7). Juan José Saer. Rayos Globulares

 Passats quasi trenta anys, arriba un dia que la vida t'ofereix l'oportunitat de conversar altra vegada amb persones d'ençà aleshores i és bonic (no se m'acudeix cap adjectiu més net i clar) descobrir que tot el passat ha valgut la pena. 

                                                                           

                                         Toni Latrilla, la Tarumba, Viladecavalls, 11 de juny del 2023

 

contracultura

No soc un entertainer (William S. Burroughs)

El affaire de Burroughs y Warhol (pàg.142)

Victor Bockris

Libros Crudos

secrets

 

Anna Mae Bullock o Tina Turner. Agència EFE

 El problema, amb els secrets, és que n'hi ha de totes menes, des de la notícia d'un Erasmus fins el record que et regira per dins i no pots revelar. Per això haurien de tenir un nom diferent. Secret no funciona, de cap de les maneres. Els secrets de veritat pots explicar-los, tard o d'hora; els altres (les mentides que pesen, els abusos, les històries massa bèsties per poder-ne parlar) haurien de tenir una altra paraula. Secret no serveix, sona com una broma. Es quasi cínic. No val.

Matrioixques (pàg. 26)

Marta Carnicero Hernanz

Quaderns Crema

l'art i l'entusiasme

 

Riu Vístula, Cracòvia, 28 de desembre del 2014. Foto: Toni Latrilla

  Quien posee el don de la poesía -para la escritura o la lectura- debe de tratar ese don como fundamento de las cosas y, al mismo tiempo, utilizarlo con mucho tiento para no ahogar las fuerzas que encierra y permite dialogar con otros dominios de la vida. En general, creo que deberíamos fijarnos más en los árboles: ellos saben como desarrollarse- no solamente a través del tronco central, sino también mediante las ramas laterales, estableciendo una armonía complicada entre lo uno y lo otro. (Pàg. 256 i 257)

El arte no crea nada que pueda subsistir sin entusiasmo. (Robert Musil, pàg. 265)

Una leve exageración 

Adam Zagajewski 

Traducció d'Anna Rubió i Jerzy Slawomirski

Acantilado

fal·leres

Sant Pol de Mar, maig del 2023. Foto: Toni Latrilla

Les teves fal·leres no les abandonis.

Ja ho faran elles.

A tocar-Cornac (pàg. 38)

Manuel Forcano 

Proa

eines

 

Margaret River, Austràlia, maig del 2023. Foto: Nil Latrilla Fàbregues

  ¡Desafortunadas las humanidades, celosas del éxito de los nomotéticos...! Ellas también quisieran establecer leyes, descubrir regularidades, recurrir a los símbolos matemáticos... [...].

 Y más tarde, mucho más tarde, llega la literatura, que intenta apresar lo irrepetible, único y volátil con oraciones enunciativas, arrojándolas sobre las personas y las cosas como un vaquero novato arroja su lazo sobre un potro cimarrón. Las oraciones enunciativas son simplonas, están hechas para registrar las constataciones más sencillas: la luna es pálida, el tilo es verde, el río es poco profundo, Ana ha ido a la escuela, la marquesa ha salido de casa. Y con esta herramienta en ristre -¡cuan primitiva si la comparamos con los trebejos de los astronautas o los cirujanos!-, los escritores se lanzan a una gran expedición por la selva de la vida. ¡A fe que es algo patético y ridículo! La literatura hace lo imposible, lo imposible bajo cualquier concepto, y si logra taponar las resquebrajaduras de la realidad es gracias a su pasión por el mundo. Porque se salva solamente por estar perdidamente enamorada del mundo (huelga decir que el suyo es un amor no correspondido: el mundo se la toma a guasa).

Una leve exageración (pàg. 149) 

Adam Zagajewski

Traducció d'Anna Rubió i Jerzy Slawomirski

Acantilado

la vergonya

 
Nelson Mandela, El libro de los días (pàg. 220), Patti Smith 

 La vergonya porta associada una violenta presa de consciència d'un mateix, una veritat insuportable. Quan la vergonya es converteix en indignació, pot desembocar en alguna cosa així com una il·luminació, perquè la indignació infondrà valentia, i la valentia coratge per lluitar, per subvertir el destí i la misèria a cops de punys.

Materials de construcció (pàg. 179)

Eider Rodríguez

Periscopi

culpes

 
Barcelona, juliol del 2021. Foto: Toni Latrilla

 -¿I es va despullar del tot?

 -¿De pèl a pèl?

 -Només es va quedar amb unes calces petitones, però ensenyava el melic i les anques! Tenia la cuixa ferma i una pell...! El Negre ja no hi veia de cap ull! No us dic res si la noia arriba a treure's les calces; allò s'acaba... Però es veu que els tenen manat que no es despullin del tot. I és el que jo dic: ¿que se n'hi fum a ningú si la noia rossa es vol quedar com el dia que va néixer? ¿No es ben bé seu tot el que té? ¿I si ho vol ensenyar, què? El Negre diu que això de les calces és cosa del govern. Tanmateix, jo ficaria la mà al foc i no em cremaria que també en té la culpa el bisbe!

Històries de la mà esquerra-Striptease (pàg. 82)

Jesús Moncada

Club Editor

destrucció íntima

The Sphere of Generosity, bola d'argila que evoca el sentiment perfecte 

 I així transiteu el món: construïts per fora i derruïts per dintre. Una destrucció íntima, invisible als ulls, ben amagada a les regions més interiors dels cossos. I envegeu tot allò que és material, tot allò que no sap no consumir-se, que sap no corrompre's, que sap existir ininterrompudament amb una impassibilitat de pedra.

La pell del món (pàg. 216)

Xavier Mas Craviotto 

l'altra editorial

Foto: El libro de los días (pàg. 299)

Patti Smith 

Lumen