Les persones es debaten eternament entre l'exaltació i la degradació. Una força les empeny cap amunt i una altra les arrossega cap avall, i si no s'hi resisteix, s'enfonsa fins a les quaranta-nou portes del pecat mentre un dimoni, a cau d'orella li promet plaers impossibles d'assolir.
La mateixa Keile n'era una demostració: malgrat que, cedint a aquesta mena de desitjos, s'havia lliurat al pecat i havia caigut en totes les temptacions, la seva vida era plena de rancúnia i de tristesa. L'instint del mal només fa promeses que no arriba a complir mai.
Keile la Pèl-roja (pàg. 237 i 238)
Issac Bashevis Singer
Traducció d'Eulàlia Sariola i Mayol
Quaderns Crema
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada