Etiquetes

diumenge, 24 d’abril del 2022

La coincidència

 

El Raval, Barcelona, 23/4/22. Foto: Toni Latrilla

Timandra pregunta a Mides, què és la coincidència?

 -La coincidència és la relació de la realitat amb la meva voluntat de canviar-la, des del moment que la realitat no coincideix amb la meva voluntat.
 -Això vol dir que podem suprimir la coincidència si suprimim la nostra voluntat -li vaig dir.
 -O si suprimim la realitat! -va suspirar Mides-. I n'hi ha molts que ho han intentat i ho intenten.
 -Però com ho podem fer?
 -No podem, però podem veure la realitat com a expressió de la nostra voluntat.

Timandra (pàg. 102)
Theodor Kallifatides
Traducció del grec modern de Montserrat Camps
Galàxia Gutenberg

divendres, 22 d’abril del 2022

L'amor

Aiguaviva, Girona, primavera del 2022. Foto: Toni Latrilla

 No és estrany que esdevinguem mesquins en nom de l'amor, o astuts, intrigats, calculadors? I que estiguem disposats a defensar-ho amb un munt d'arguments? La guerra de l'amor és l'única guerra en què tot està permès. El que som capaços de maquinar per conquistar o per retenir la persona estimada fa que el cavall de Troia sembli una fantasia infantil.
 L'amor es conquista? I si es conquista, com es pot conservar per sempre?
 Aquesta pregunta turmentava als millors cervells d'Atenes. (Pàg. 85).

 Els balladors eren dos joves bellíssims. La noia tenia llargs cabells negres que li queien sobre les espatlles primes. Les línies dels rostre eren suaus però no difuminades. Els ulls eren rodons i profunds i als llavis li tremolava un somriure introvertit.
 El noi tenia més o menys la mateixa edat, però la dansa havia enfortit el seu cos. El rostre era com el mirall de l'ànima.
 Vèiem com l'amor naixia entre ells. Podíem observar-ne cada passa. Al començament van unir les mans, després van acostar-se els cossos l'un a l'altre, i els pits erectes d'ella el van fregar un instant. 
 Ell ballava al voltant d'ella, li tallava la fugida, limitava cada cop més el seu espai, fins que al final ella no va tenir més remei que amagar-se als seus braços, el port més antic del món.
 Els homes del meu voltant es van quedar estupefactes. Van començar a aplaudir i a cridar com si estiguessin veient una competició de guatlles. Després vaig fer el segon descobriment aquell vespre. Els havia entès malament, sabien alguna cosa de l'amor, només que el que sabien era equivocat. 
 Per a ells, l'amor era un combat. A la seva vida, tot esdevenia competició.
 Des de llavors porto dintre una certa tristesa, una certa malenconia que no arribo a explicar, encara que sé a què és deguda. Vivim una vida equivocada, però com dir-ho? (Pàg. 88 i 89).

Timandra
Theodor Kallifatides
Traducció del grec modern de Montserrat Camps
Galàxia Gutenberg 

dilluns, 18 d’abril del 2022

Línia

Astúries Feminista 8M, piulada 21 de juliol del 2021

  No recordo ben bé què vaig llegir aquella nit; només sé que el que em ressonava al cervell era el relat d'ella. En aquella història, un pare s'adreça als seus fills, que es passen les vacances d'estiu torturant animals. Els diu que hi ha una línia que separa matar cuques de matar granotes, i que, per més complicat que sigui, és una línia que no s'ha de traspassar.
  És així com funciona el món. L'escriptor no el va crear, però hi és per dir el que s'ha de dir. Hi ha una línia que separa matar cuques de matar granotes, i fins i tot si el escriptor l'ha traspassada en el decurs de la seva vida, cal que ho adverteixi, això. L'escriptor no és cap sant, cap tsaddiq* ni cap profeta a l'entrada; no és sinó un altre pecador amb una consciència una mica més accentuada i un llenguatge una mica més precís que fa servir per descriure la inconcebible realitat del nostre món. No s'inventa cap sensació ni pensament -ja existien abans que ell. No és ni de bon tros millor que els seus lectors -a vegades és molt pitjor-, i és així com ha de ser. Si l'escriptor fos un àngel, l'abisme que el separa de nosaltres seria tan inmens que la seva escriptura no se'ns podria acostar prou per tocar-nos. Però, com és aquí, al nostre costat, sepultat fins a les celles en el fang i la brutícia, és el que, més que cap altre, pot compartir amb nosaltres tot el que li passa pel cap, en les zones il·luminades i, sobretot, en els racons foscos. No ens portarà a la terra promesa, ni durà la pau al món ni guarirà els malalts. Però, si fa bé la seva feina, unes quantes granotes virtuals més se salvaran. Les cuques, em sap greu dir-ho, s'hauran d'espavilar soletes.

Set anys de plenitud-Un altre pecador (pàg. 136)
Etgat Keret
Traducció d'Albert Torrescasana
La Segona Perifèria
*Tsaddiq: Terme utilitzat en el judaisme per referir-se a un tipus especial de persona, que encarna amb la seva figura la generositat i la justícia.

dissabte, 9 d’abril del 2022

Dedicatòries

 
 Instagram longplay80

  Abans de començar a publicar llibres, només escrivia dedicatòries en els exemplars que comprava per regalar a coneguts meus. Més endavant, un dia,  de sobte, em vaig trobar signant llibres a persones que els havien adquirit pel seu compte, persones que no coneixia de res. Què es pot escriure del llibre d'un perfecte desconegut que pot ser qualsevol cosa, des d'un assassí en sèrie fins a un Gentil com Cal? "El meu amic" voreja la falsedat; "amb admiració" no s'aguanta ni amb pinces; "els meus millors desitjos" sembla paternalista, i "espero que gaudeixis del llibre!" destil·la afectació des de la primera e fins el signe d'exclamació. Per tant, fa divuit anys exactes, en l'última nit de la meva primera Setmana del Llibre, vaig crear un gènere propi: dedicatòries de llibres fictícies. Si els llibres per si mateixos ja són ficció, per què haurien de ser certes les dedicatòries?
  "Per a en Danny, que em va salvar la vida al riu Litani. Si no haguessis fet aquell torniquet, jo no existiria, i aquest llibre tampoc."
  "Per a en Mickey. Va trucar la teva mare. Li vaig penjar el telèfon. Val més que no tornis a treure el cap per aquí."
  "Per a la Sinai. Aquesta nit arribaré tard a cas, però t'he deixat txólent* a la nevera."
  "Per a la Faige. On és aquell bitllet de deu que et vaig deixar? Vas dir dos dies i ja fa un mes. Encara l'espero."
  "Per a la Tziki. Reconec que em vaig comportar com un imbècil. Però si la teva germana em va poder perdonar, tu també pots."
  "A l'Avaram. Tant se me'n dona el que diguin les analítiques. Per a mi sempre seràs el  meu pare."
  "Bosmat, encara que ara estiguis amb un altre home, tots dos sabem que acabaràs tornant amb mi."

Set anys de plenitud-Desatentament (pàg. 38 i 39)
Etgar Keret
Traducció d'Albert Torrescasana
La Segona Perifèria
*Plat principal després dels actes religiosos del sàbat

dimecres, 6 d’abril del 2022

artista

 
Drive my car. Cinema Catalunya de Terrassa, 27/3/22. Foto: Toni Latrilla

No se observa en el espejo solo porque se sienta transfigurado en lo que ve. Al contrario: el éxito del artista depende sobretodo de sobre su capacidad de ser objetivo para despojarse de su narcicismo. Y aquí es donde viene lo más interesante. ¡El duro trabajo consciente que convierte todo en arte!

Mi vida como hombre-Mi verdadera historia (pàg. 300)
Philip Roth
Debolsillo

dissabte, 2 d’abril del 2022

El cos

Marilyn Monroe, Karen Blixen i Carson McCullers, piulada de l'Enrique Vila-Matas, 22/03/22

El cuerpo soporta cierta cantidad de abusos, y luego se rebela.

Mi vida como hombre-Ficciones útiles (pàg. 84)
Philip Roth
Debolsillo