No recordo ben bé què vaig llegir aquella nit; només sé que el que em ressonava al cervell era el relat d'ella. En aquella història, un pare s'adreça als seus fills, que es passen les vacances d'estiu torturant animals. Els diu que hi ha una línia que separa matar cuques de matar granotes, i que, per més complicat que sigui, és una línia que no s'ha de traspassar.
És així com funciona el món. L'escriptor no el va crear, però hi és per dir el que s'ha de dir. Hi ha una línia que separa matar cuques de matar granotes, i fins i tot si el escriptor l'ha traspassada en el decurs de la seva vida, cal que ho adverteixi, això. L'escriptor no és cap sant, cap tsaddiq* ni cap profeta a l'entrada; no és sinó un altre pecador amb una consciència una mica més accentuada i un llenguatge una mica més precís que fa servir per descriure la inconcebible realitat del nostre món. No s'inventa cap sensació ni pensament -ja existien abans que ell. No és ni de bon tros millor que els seus lectors -a vegades és molt pitjor-, i és així com ha de ser. Si l'escriptor fos un àngel, l'abisme que el separa de nosaltres seria tan inmens que la seva escriptura no se'ns podria acostar prou per tocar-nos. Però, com és aquí, al nostre costat, sepultat fins a les celles en el fang i la brutícia, és el que, més que cap altre, pot compartir amb nosaltres tot el que li passa pel cap, en les zones il·luminades i, sobretot, en els racons foscos. No ens portarà a la terra promesa, ni durà la pau al món ni guarirà els malalts. Però, si fa bé la seva feina, unes quantes granotes virtuals més se salvaran. Les cuques, em sap greu dir-ho, s'hauran d'espavilar soletes.
Set anys de plenitud-Un altre pecador (pàg. 136)
Etgat Keret
Traducció d'Albert Torrescasana
La Segona Perifèria
*Tsaddiq: Terme utilitzat en el judaisme per referir-se a un tipus especial de persona, que encarna amb la seva figura la generositat i la justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada