L'amor

Aiguaviva, Girona, primavera del 2022. Foto: Toni Latrilla

 No és estrany que esdevinguem mesquins en nom de l'amor, o astuts, intrigats, calculadors? I que estiguem disposats a defensar-ho amb un munt d'arguments? La guerra de l'amor és l'única guerra en què tot està permès. El que som capaços de maquinar per conquistar o per retenir la persona estimada fa que el cavall de Troia sembli una fantasia infantil.

 L'amor es conquista? I si es conquista, com es pot conservar per sempre?

 Aquesta pregunta turmentava als millors cervells d'Atenes. (Pàg. 85).

 Els balladors eren dos joves bellíssims. La noia tenia llargs cabells negres que li queien sobre les espatlles primes. Les línies dels rostre eren suaus però no difuminades. Els ulls eren rodons i profunds i als llavis li tremolava un somriure introvertit.

 El noi tenia més o menys la mateixa edat, però la dansa havia enfortit el seu cos. El rostre era com el mirall de l'ànima.

 Vèiem com l'amor naixia entre ells. Podíem observar-ne cada passa. Al començament van unir les mans, després van acostar-se els cossos l'un a l'altre, i els pits erectes d'ella el van fregar un instant. 

 Ell ballava al voltant d'ella, li tallava la fugida, limitava cada cop més el seu espai, fins que al final ella no va tenir més remei que amagar-se als seus braços, el port més antic del món.

 Els homes del meu voltant es van quedar estupefactes. Van començar a aplaudir i a cridar com si estiguessin veient una competició de guatlles. Després vaig fer el segon descobriment aquell vespre. Els havia entès malament, sabien alguna cosa de l'amor, només que el que sabien era equivocat. 

 Per a ells, l'amor era un combat. A la seva vida, tot esdevenia competició.

 Des de llavors porto dintre una certa tristesa, una certa malenconia que no arribo a explicar, encara que sé a què és deguda. Vivim una vida equivocada, però com dir-ho? (Pàg. 88 i 89).

Timandra

Theodor Kallifatides

Traducció del grec modern de Montserrat Camps

Galàxia Gutenberg