Dedicatòries

 
 Instagram longplay80

  Abans de començar a publicar llibres, només escrivia dedicatòries en els exemplars que comprava per regalar a coneguts meus. Més endavant, un dia,  de sobte, em vaig trobar signant llibres a persones que els havien adquirit pel seu compte, persones que no coneixia de res. Què es pot escriure del llibre d'un perfecte desconegut que pot ser qualsevol cosa, des d'un assassí en sèrie fins a un Gentil com Cal? "El meu amic" voreja la falsedat; "amb admiració" no s'aguanta ni amb pinces; "els meus millors desitjos" sembla paternalista, i "espero que gaudeixis del llibre!" destil·la afectació des de la primera e fins el signe d'exclamació. Per tant, fa divuit anys exactes, en l'última nit de la meva primera Setmana del Llibre, vaig crear un gènere propi: dedicatòries de llibres fictícies. Si els llibres per si mateixos ja són ficció, per què haurien de ser certes les dedicatòries?

  "Per a en Danny, que em va salvar la vida al riu Litani. Si no haguessis fet aquell torniquet, jo no existiria, i aquest llibre tampoc."

  "Per a en Mickey. Va trucar la teva mare. Li vaig penjar el telèfon. Val més que no tornis a treure el cap per aquí."

  "Per a la Sinai. Aquesta nit arribaré tard a cas, però t'he deixat txólent* a la nevera."

  "Per a la Faige. On és aquell bitllet de deu que et vaig deixar? Vas dir dos dies i ja fa un mes. Encara l'espero."

  "Per a la Tziki. Reconec que em vaig comportar com un imbècil. Però si la teva germana em va poder perdonar, tu també pots."

  "A l'Avaram. Tant se me'n dona el que diguin les analítiques. Per a mi sempre seràs el  meu pare."

  "Bosmat, encara que ara estiguis amb un altre home, tots dos sabem que acabaràs tornant amb mi."

Set anys de plenitud-Desatentament (pàg. 38 i 39)

Etgar Keret

Traducció d'Albert Torrescasana

La Segona Perifèria

*Plat principal després dels actes religiosos del sàbat