La Bíblia comença amb Adam i Eva. Només ells dos. No tenen fills. Ni tan sols saben que poden tenir-ne. No tenen pares grans, ni veïns. Viuen al paradís. Sols. Com podia considerar-se aquella imposició de ser parella com el súmmum de la felicitat? Com es podia elevar a condició d'edèn perdut de la humanitat una existència equivalent a la d'una planta qualsevol? El que en realitat ens transmet la història del paradís és que els humans no han de cercar l'amor.
Amor i enyorança (pàg. 27)
Theodor Kallifatides
Traducció del suec de Carolina Moreno Tena
Galàxia Gutenberg