Etiquetes

diumenge, 30 de gener del 2022

Menjar

Restaurant japonès, Vallès Occidental, 29/01/22. Foto: Toni Latrilla

Tota la colla vivia amb penes i treballs de sopa, de patates i de l'aire. A les set del matí, al migdia, a les sis de la tarda, al vespre, les mestresses aplegaven les criatures per donar-los la teca, igual que fan amb les oques els criadors. Els nens s'asseien per edat davant la taula de fusta, lluent de cinquanta anys de fer-la servir. A l'últim amb prou feines li arribava la boca a la taula. Els posaven al davant un plat ple de pa sucat en l'aigua que havien bullit les patates, mitja col i tres cebes, i tota la filera menjava fins a no tenir gana. La mare atipava ella mateixa el petit. Una mica de carn d'escudella, els diumenges, era per a tothom una festa; aquell dia al pare li agradava estar-se més estona a taula, i sempre deia:

-Menjaria així cada dia. 

Contes de la becada-Al camp. A Octave Mirbeau. (Pàg. 128)
Guy de Maupassant
Traducció de Marta Marfany
Edicions del Cràter

dilluns, 24 de gener del 2022

Dolors

 
Merzouga, Marroc. Nadal del 2018. Foto: Toni Latrilla

El dolor més violent que podem sentir, certament, és el de la mare que perd un fill i el d'un home que perd la mare; és violent, terrible, trasbalsa i destrossa, però d'aquestes catàstrofes ens en sortim igual que se'ns curen ferides profundes i sagnants. Ara bé, hi ha fets, coses mig vistes, endevinades, penes secretes, perfídies del destí, que remouen dins nostre tot un món dolorós de pensaments, que ens entreobren de cop la porta misteriosa dels sofriments morals, complicats i incurables, més profunds perquè semblen benignes, més punyents perquè semblen gairebé fugissers, més persistents perquè semblen ficticis, i que deixen a l'ànima com un rossec de tristesa, un gust amarg, una sensació de desencís de la qual ens costa molt alliberar-nos. 

Contes de la becada-Minuet (pàg. 48 i 49)
Guy de Maupassant 
Traducció de Marta Marfany
Edicions del Cràter

diumenge, 23 de gener del 2022

Recordar

Restaurant de Barcelona, hivern del 2022. Foto: Toni Latrilla

Per escriure sobre persones reals com ara pares, fills, parelles, amics, enemics, oncles, germans o, senzillament, passavolants ocasionals, cal convertir-los en ficció. Crec que aquesta és l'única manera de poder-los insuflar vida. Recordar és mirar al voltant d'un mateix una vegada i una altra i soprendre's igual cada vegada.

"Una autobiografia comença amb la sensació que un està sol", escriu John Berger.

Inquiets (pàg. 313)
Linn Ullmann
Traducció Meritxell Salvany

diumenge, 16 de gener del 2022

Plans

 
Lavabos d'un restaurant de Barcelona, 16/1/22. Foto: Toni Latrilla

La felicitat és passar-te la vida fent plans, perquè, mentre planifiques tal o tal cosa, tot és possible i res no és definitiu. I és que un pla és alguna cosa més tangible que no pas l'esperança, i un sempre té la impressió que tindrà temps de sobres per dur-lo a terme. 

Inquiets (pàg. 69)
Linn Ullmann
Traducció Meritxell Salvany
Les Hores

dilluns, 10 de gener del 2022

La paraula humana

 
Lavabo d'un restaurant del Vallès Occidental, 6/1/22. Foto: Toni Latrilla

Com que llavis llibertins o venals li havien murmurat frases semblants, només creia feblement en el candor d'aquestes; s'havien de rebaixar, pensava, els discursos exagerats que ocultaven afectes mediocres; com si la plenitud de l'ànima no vessés de vegades de metàfores buides, perquè ningú no pot donar mai les mesures exactes de les seves necessitats, ni de les seves concepcions, ni de les seves penes, i perquè la paraula humana és com un caldera esquerdada, on fem sonar melodies per fer ballar els óssos, quan voldríem entendrir les estrelles.

Madame Bovary (pàg. 209)
Gustave Flaubert
Traducció de Lluís Maria Todó
La Butxaca

dijous, 6 de gener del 2022

Deler

 Sortida del sol en el cap de Creus, 1/1/17. Foto: Toni Latrilla

Emma, abans de casar-se, havia cregut tenir amor; però com que la felicitat que havia hagut de resultar d'aquell amor no havia arribat, pensava que es devia haver equivocat. I intentava saber què significaven exactament, a la vida, les paraules felicitat, passió, i embriaguesa, que tan boniques li havien semblat als llibres.

Madame Bovary (pàg. 43)
Gustave Flaubert
Traducció de Lluís Maria Todó
La Butxaca

diumenge, 2 de gener del 2022

LLums i ombres

Lavabos d'un restaurant de Barcelona, 1/1/22. Foto: Toni Latrilla

 El hombre, y la mujer, tienen que conocer la lucha y el miedo y el fracaso para apreciar la vida con toda intensidad.
 La literatura siempre se refiere a gente desordenada, con sus vidas trastornadas por algún hecho específico o una situación, o una sucesión de hechos deplorables. Solo así se crea el conflicto y el antagonismo imprescindibles para hacer avanzar un relato. Si todo va bien, si la gente tiene trabajo, tiene dinero, tiene buena salud, llevan una vida rutinaria y ordenada, los esposos son fieles, pues eso es normal y por tanto no interesa a nadie. 
 Lo que nos interesa es el desorden, el caos, el tiempo tormentoso que puede provocar un naufragio, las vidas en situación límite, los que están al borde del abismo, a punto de caer.
 Esa incertidumbre, esa lucha del ser humano ante la adversidad, es lo que nutre a la literatura.

Diálogo con mi sombra. Sobre el oficio de escritor (pàg. 139)
Pedro Juan Gutiérrez
Anagrama