Lavabo d'un restaurant del Vallès Occidental, 6/1/22. Foto: Toni Latrilla
Com que llavis llibertins o venals li havien murmurat frases semblants, només creia feblement en el candor d'aquestes; s'havien de rebaixar, pensava, els discursos exagerats que ocultaven afectes mediocres; com si la plenitud de l'ànima no vessés de vegades de metàfores buides, perquè ningú no pot donar mai les mesures exactes de les seves necessitats, ni de les seves concepcions, ni de les seves penes, i perquè la paraula humana és com un caldera esquerdada, on fem sonar melodies per fer ballar els óssos, quan voldríem entendrir les estrelles.
Madame Bovary (pàg. 209)
Gustave Flaubert
Traducció de Lluís Maria Todó
La Butxaca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada