Merzouga, Marroc. Nadal del 2018. Foto: Toni Latrilla
El dolor més violent que podem sentir, certament, és el de la mare que perd un fill i el d'un home que perd la mare; és violent, terrible, trasbalsa i destrossa, però d'aquestes catàstrofes ens en sortim igual que se'ns curen ferides profundes i sagnants. Ara bé, hi ha fets, coses mig vistes, endevinades, penes secretes, perfídies del destí, que remouen dins nostre tot un món dolorós de pensaments, que ens entreobren de cop la porta misteriosa dels sofriments morals, complicats i incurables, més profunds perquè semblen benignes, més punyents perquè semblen gairebé fugissers, més persistents perquè semblen ficticis, i que deixen a l'ànima com un rossec de tristesa, un gust amarg, una sensació de desencís de la qual ens costa molt alliberar-nos.
Contes de la becada-Minuet (pàg. 48 i 49)
Guy de Maupassant
Traducció de Marta Marfany
Edicions del Cràter
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada