Tota la colla vivia amb penes i treballs de sopa, de patates i de l'aire. A les set del matí, al migdia, a les sis de la tarda, al vespre, les mestresses aplegaven les criatures per donar-los la teca, igual que fan amb les oques els criadors. Els nens s'asseien per edat davant la taula de fusta, lluent de cinquanta anys de fer-la servir. A l'últim amb prou feines li arribava la boca a la taula. Els posaven al davant un plat ple de pa sucat en l'aigua que havien bullit les patates, mitja col i tres cebes, i tota la filera menjava fins a no tenir gana. La mare atipava ella mateixa el petit. Una mica de carn d'escudella, els diumenges, era per a tothom una festa; aquell dia al pare li agradava estar-se més estona a taula, i sempre deia:
-Menjaria així cada dia.
Contes de la becada-Al camp. A Octave Mirbeau. (Pàg. 128)
Guy de Maupassant
Traducció de Marta Marfany
Edicions del Cràter
