influències

El Siglo, Sant Cugat, 28 d'abril del 2024. Foto: Toni Latrilla

 Els meus còmics estranys tenien uns quants seguidors que van anar augmentant, i al cap d'un any vaig començar a vendre subscripcions. Però no gaires. Per sort no ho feia pels diners. Una cosa que vaig aprendre del senyor Armstrong mentre m'esforçava de tot cor a seguir sent ignorant: una bona història no només copia la vida, sinó que també l'afecta.

Demon Copperhead (pàg. 659)

Barbara Kingsolver

Traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández

Navona

miracles

 

Cementiri del Poble Nou, Barcelona, març del 2024. Foto: Toni Latrilla

 També em va donar la maqueta d'un vaixell, amb unes veles minúscules, unes cordes minúscules, un vaixell molt mariner fet de fusta pintada i escuradents, però la part flipant és aquesta: a dins d'una ampolla. Que ni tan sols era grossa, tot just a la mida normal d'una ampolla de cervesa. De com collons s'ho havien fet per ficar-lo allà dins, l'Angus no en tenia ni idea. L'havia trobat així,  la botiga d'antiguitats. Va dir que duia el meu nom escrit, per la meva dèria amb el mar i també per allò de sortir-me'n contra vent i marea, perquè un dia jo aniria allà on volgués.

 -Si tu ho dius -li vaig dir-. Però em quedaré sempre a dins d'una ampolla?

 Va riure.

 -El món és una ampolla, Demon. Amb gravetat i coses per l'estil. No esperis miracles.

Demon Copperhead (pàg. 316 i 317)

Barbara Kingsolver

Traducció de Marta Hernández Pibernat i Zahara Méndez Hernández

Navona

modèstia

 
Viladecavalls, 18 d'abril del 2024. Foto: Toni Latrilla

 La vida ens ensenya a tots que en amor la modèstia és fàcil. De vegades els més deshererats plauen, i els més seductors fracassen.

Climes (pàg. 23)

André Maurois

La Llar del Llibre

arc de sant martí

 Samuel Beckett,  El libro de los días (pàg. 119), Patti Smith, Lumen

 En el arco iris ¿quién puede trazar la línea donde acaba el color violeta y empieza el anaranjado? Vemos con claridad la diferencia de los colores, pero ¿dónde, exactamente, se mete el primero en el otro, mezclándose con él? Así es la cordura y la locura. En casos pronunciados, no hay duda sobre ellos. Pero en ciertos casos presuntos, que se suponen menos pronunciados en diversos grados, muy pocos se atreverían a trazar la línea exacta de demarcación, aunque algunos expertos profesionales lo hacen por unos honorarios. No hay nada nombrable que algunos hombres no se atreven a hacer por su paga.

Billy Budd, marinero (pàg. 119)

Herman Melville

Alianza Editorial 

adeu per sempre

 
Fent cua amb el seu germà en el crematori. Nagasaki, agost del 1945. Foto: Joe O'Donnell

 Dos horas después, Ana Magdalena le dio una última mirada de compasión a su propio pasado y un adiós para siempre a sus desconocidos de una noche y a tantas y tantas horas de incertidumbres que quedaban de ella misma dispersas en la isla. El mar era un remanso de oro bajo le sol de la tarde. A las seis, cuando el marido la vio entrar en la casa arrastrando sin misterios el saco de huesos, no pudo resistir su sorpresa. 

-Es lo que queda de mi madre -le dijo ella, y se anticipó a su espanto.

-No te asustes -le dijo-. Ella lo entiende. Más aún, creo que es la única que ya lo había entendido cuando decidió que la enterraran en la isla.

En agosto nos vemos (pàg. 62)

Gabriel García Márquez

Random House

pagar

 Cementiri de la Recoleta de Buenos Aires. Divendres Sant del 2018

¨Todo depende de lo que me tenga reservado el porvenir -me contestó-, pero soy jugadora, estoy dispuesta a pagar para ver lo que pasa¨.

Ventisca (pàg. 139) 

Marie Vingtras

Traducció de María Teresa Gallego i Amaya García Gallego

Nórdica Libros

Foto: El libro de los días (pàg. 121), Patti Smith

la vida és perillosa

 
Badalona, 15 de març del 2024. Foto: Toni Latrilla

 La vida és perillosa i ens pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment. Vostè ho sap, jo ho sé, tothom ho sap... i si algú no ho sap, doncs és que no ha parat prou atenció, i si no pares prou atenció, és que no estàs viu del tot.

Baumgartner 

Paul Auster 

El Balancí