Forats al cos eteri

 
Detail of Agnes, Lily Brik, Instagram, 19 d'agost del 2019

  

  De vegades, molt rarament, la Clothilde accepta de parlar d'ella. Recorda els nombrosos amants amb qui ha compartit la vida. L'amor i el dolor de l'amor. Segons ella, l'amor fa patir més als homes que no pas les dones. L'amor els produeix un forat inmens al cos. Es tracta d'una metàfora? La Clothilde sacseja el cap. És clar que no. Al cos dels homes s'hi va formant un forat cada cop que se'ls trenca el cor. Se'ls fa una gran bola al coll. Els apareixen taques al blanc dels ulls. I de mica en mica perden els colors fins que es tornen transparents.

  M'ho assegura i jo me la crec.

 La Clothilde, dona de carrer, dona d'amor, amb el mocador vermell, és la llum dels meus matins.

Pedres a la butxaca (pàg. 22)

Kaouther Adimi

Traducció d'Anna Casassas Figueras

Edicions del Periscopi

Menjar en el mateix plat

 
Cadena perpètua, Tim Robbins i Morgan Freeman

La tranquil·la monotonia, els anys plàcids i el confort de no tenir cap novetat. Sí, en això consisteix la seva amistat, això és el que deixa enrere, anys i anys de gestos amables atrapats, d'amor isolat. Dues baralles de cartes tumbades, una al costat de l'altra damunt d'un terra de ciment, per tornar-hi després de fer alguna o altra tasca prosaica: una confiança bastida a partir del moviment lent de la llum i del fet de compartir alguna cosa insòlita, com un llibre de la biblioteca nou, un programa de televisió, una llaminadura. Unes mans velles examinades per unes mans encara més velles. Reposar una templa damunt una espatlla.

Idaho (pàg. 388)

Emily Ruskovich

Traducció Àfrica Rubiés Mirabet

Editorial Les Hores

Connexions

 

Ullastrell, 30 de gener del 2021. Foto: Toni Latrilla

Li mostra que tenen les mans agafades. I potser ja n'hi ha prou amb això, que en Wade noti la pell aspra de l'Ann i vegi que ella li toca la pell. Les línies d'un palmell formen una M. És el meu signe: dos cims de muntanya amb pendents molt inclinats. Dues muntanyes tan allunyades l'una de l'altra que hi ha una vall entremig, però això no es pot veure en un palmell, sinó que sembla que ambdues muntanyes es toquin, perquè en un espai de dues dimensions la distància entre l'una i l'altra disminueix.

Idaho (pàg. 290)

Emily Ruskovick

Traducció Àfrica Rubiés Mirabet

Editorial Les Hores

Inconnex

 Praga, agost del 2015. Foto: Toni Latrilla

Secularitzant el judici final, i parodiant-lo per mitjà d'un estil distanciat i fred, Kafka el revaloritza: és bo que ningú (tret de Déu) tingui l'última paraula sobre el proïsme, perquè no hi ha res més arbitrari que el judici dels homes. Hi ha una part de l'altre que només és de l'altre i que el nostre judici no podrà arribar a copsar mai. Acceptar això ens descol·loca i posa en suspens la nostra set de justícia retributiva. Que l'oficial acabi enforquillat per la màquina de tortura, que la violència que ha exercit sobre els altres acabi girant-se sobre ell mateix multiplicada, és un recordatori còmic i macabre d'aquell "no judiqueu i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats".

A la colònia penitenciària

Postfaci: Un judici final secular (còmic i macabre) (pàg. 59) 

Traducció i postfaci d'Anna Punsoda

edicions de la ela geminada

Judici final

 

El principi que en què em baso per dictar sentència és: la culpa és sempre indubtable. 

A la colònia penitenciària (pàg. 18)

Franz Kafka

Traducció i postfaci d'Anna Punsoda

edicions de la ela geminada

Pintura de l'Octavi Intente

Tristor

 

Roda de Ter, 25 de gener del 2021. Foto: Toni Latrilla

La tristor és el pas d'un estat cap a un altre que percebem com menys perfecte (segons Spinoza), i tenir la capacitat de sentir aquesta pèrdua és una potència encara de desitjar viure. 

Marina Garcés, Planta baixa (TV3), 25 de gener del 2021

Beats

Pau Casares, Nova Jazz Cava, 31 de desembre del 2020. Foto: Toni Latrilla

Vaig fer la pregunta. Un "ja-en-vas" es diu iambe, i és un parell de síl·labes. La primera suau, la segona forta. És el ritme del cor humà, que també és el ritme natural de la parla.

Idaho (pàg. 143)

Emily Ruskovich

Traducció: Àfrica Rubiés Mirabet

Les Hores

Respirar plegats

Olot, 19 de gener del 2021. Foto: Toni Latrilla

L'escola era vora del llac, i ocupava gairebé una hectàrea d'un terreny ple d'arbres i sotabosc al final d'una carretera acabada d'asfaltar. Era una escola petita amb un currículum diferenciat per a alumnes avançats que s'interessessin per les humanitats. Els alumnes de l'escola, uns dos-cents en total, tenien entre sis i setze anys, i en general semblaven encantadors, dedicats no només als estudis sinó els uns als altres.

Idaho (pàg. 42)

Emily Ruskovich

Traducció: Àfrica Rubiés Mirabet

Les Hores

Records

 

Roma, desembre del 2010. Foto: Toni Latrilla

I tanmateix què seríem sense records? No estaríem en situació d'ordenar els pensaments més simples, el cor més sensible perdria la capacitat de sentir afecte per un altre, la nostra existència es rendiria a una successió infinita de moments sense sentit i no quedaria ni rastre del passat. 

Els anells de Saturn (pàg. 279)

W. B. Sebald

Traducció d'Anna Soler Horta

Flâneur

Sol platejat

 

Calm, Galmpton Creek

La negació del temps, com es llegeix al tractat sobre l'Orbis Tertius, és el principi fonamental de les escoles filosòfiques de Tlön. D'acord amb aquest principi, el futur no té realitat sinó com a temor i esperança presents, i el passat, tan sols com a record. Segons un altre punt de vista, el món i tot el que l'habita ha estat creat només fa uns minuts, al mateix temps que la seva història pretèrita, completa però il·lusòria. Una tercera teoria descriu la terra com un atzucac de la gran ciutat de Déu, com una cambra obscura plena d'imatges incomprensibles o un halo de vapor a l'entorn d'un millor sol.

Els anells de Saturn (pàg. 168)

W. G. Sebald

Traducció d'Anna Soler Horta

Flâneur

Fotògraf: Neil Burnell, Instagram, 16 de gener del 2021

Cor net i cap dret

 
Fotògraf: Alan Schaller.  Instagram, Londres, 28 d'agost del 2020

"Que la pau us acompanyi sempre, que res i ningú us la pugui alterar."

                                          Ramón Cases, professor de ioga

Ser tot ulls

Clearing fog. Fotògrafa: Rachael Talibart

La ficció és art i l'art és el triomf sobre el caos (ni més ni menys), i només podem obtenir-lo per mitjà de l'exercici més atent de l'elecció, però en un món que canvia més de pressa del que podem percebre sempre hi ha el perill que els nostres poders de selecció es confonguin i que la visió a la qual ens dediquem s'esvaeixi.

Contes-La mort de la Justina (pàg. 542)

John Cheever 

Traducció de Jordi Martín Lloret

Proa

"I've always thought the lighthouse looks surprised to see the birds flying past its face."

                                             Rachael Talibart. Instagram, 20 de desembre del 2020

Viure amb deler

 

Per Browne, la idea de la desaparició en l'obscuritat està lligada indissolublement a la creença que el dia de la resurrecció, quan s'hagin consumat les últimes revolucions, tots els actors, com passa en el teatre, sortiran de nou en escena to complete and make up the catastrophe of this great piece. El metge, que veu com les malalties creixen i fan estralls als cossos, entén millor la mortalitat que la primavera de la vida. Considera que és un miracle que durem ni que sigui un dia. Contra l'opi del temps fugisser, escriu Browne, no hi ha cap remei. El sol de l'hivern ens mostra que ràpid s'extingeix la llum en les cendres, que ràpid ens assetja la nit. Cada hora ens passa factura. El temps i tot es torna vell. Les piràmides, els arcs de triomf i els obeliscs són columnes de gel que es desfan. Ni tan sols els qui han trobat un lloc entre les figures celestes no han conservat la fama eternament. Nimrod s'ha perdut en Orió, Osiris en Sírius.

Els anells de Saturn (pàg. 31)

W. G. Sebald

Traducció d'Anna Soler Horta

Flâneur

Enyors

 
Monjo budista tailandès, Bangkok. Foto del diari Ara, 4 de gener

  -L'enyor no significa res -va dir ella, enfadada-. No significa absolutament res. El cinquanta per cent dels habitants del món no paren d'enyorar-se. Però suposo que tu encara no ets prou madur per entendre-ho. Quan ets en un lloc i t'estimaries més ser en un altre, la solució no és tan fàcil com pujar a un vaixell. El que s'enyora no és ben bé un altre país. El que s'enyora és el que no és té o no s'ha estat capaç de trobar.

  -Però jo no vull dir això, mama. Jo només vull dir que si estigués amb una altra gent que parlés la meva llengua, amb gent que m'entengués, em sentiria més còmode.

  -Si l'única cosa que esperes obtenir de la vida és comoditat, que Déu t'ajudi.

Contes-La bella lingua (pàg. 403 i 404)

John Cheever

Traducció de Jordi Martín Lloret

Fotògraf: Rungroj Yongrit, agència Efe 

Ser del ronyó clos

 
Copenhaguen, agost del 2011. Foto: Toni Latrilla

Los niños saben más acerca del valor que los generales y los presidentes y toda la gente que se dedica a colgar las medallas. He pasado algunos años tratando de sustituir el valor por alguna otra cualidad más rentable, pero me he dado cuenta, a tiempo, de que el valor es lo único que cuenta. Los elefantes saben mucho de valor. Nos ha jodido, un animal tan grande no tiene donde esconderse.

Héroes (pàg. 62 i 63)

Ray Loriga

Alfaguara

Notícies

 

Ciutat del Vaticà, desembre del 2019. Foto: Toni Latrilla

De repente aparecen dos arqueólogos franceses, muy excitados y nerviosos, y le dicen al Santo Padre que acaban de volver de Israel y que traen dos noticias, una muy buena y la otra más bien mala. El Papa les suplica que hablen de una vez, que no lo tengan en ascuas. Los franceses, atropellándose, dicen que la buena noticia es que han encontrado el Santo Sepulcro. ¿El Santo Sepulcro?, dice el Papa. El Santo Sepulcro. Sin la más mínima duda. El Papa llora de emoción. ¿Cúal es la mala noticia?, pregunta secándose las lágrimas. Que en el interior del Santo Sepulcro han encontrado el cadáver de Jesucristo. El Papa se desmaya. Los franceses se abalanzan a echarle aire. El teólogo alemán, que es el único tranquilo, dice: ah, ¿pero entonces Jesucristo existió relamente? Sordel, Sordello, ese Sordello, el maestro Sordello.

Nocturno de Chile (pàg. 71)

Roberto Bolaño

Debolsillo

Riqueses

Shady Hill, com deia, és una banlieue i està exposada a les crítiques dels urbanistes, els aventurers i els poetes lírics, però si treballes a la ciutat i tens canalla, no se m'acut un lloc millor on viure. Els meus veïns són rics, és cert, però en aquest cas riquesa significa temps lliure, i ells saben aprofitar el temps. Viatgen per tot el món, escolten bona música, i davant d'una selecció de llibres de butxaca a l'aeroport, ells triaran Tucídides, i a vegades Tomàs d'Aquino. Quan els demanen que es construeixin refugis antiaeris, ells planten arbres i rosers, i els seus jardins són esplèndids i alegres.

Contes-El lladre de Shady Hill (pàg. 329)

John Cheever

Traducció de Jordi Martín LLoret

Proa

Van Morrison, Hymns to the Silence