Per Browne, la idea de la desaparició en l'obscuritat està lligada indissolublement a la creença que el dia de la resurrecció, quan s'hagin consumat les últimes revolucions, tots els actors, com passa en el teatre, sortiran de nou en escena to complete and make up the catastrophe of this great piece. El metge, que veu com les malalties creixen i fan estralls als cossos, entén millor la mortalitat que la primavera de la vida. Considera que és un miracle que durem ni que sigui un dia. Contra l'opi del temps fugisser, escriu Browne, no hi ha cap remei. El sol de l'hivern ens mostra que ràpid s'extingeix la llum en les cendres, que ràpid ens assetja la nit. Cada hora ens passa factura. El temps i tot es torna vell. Les piràmides, els arcs de triomf i els obeliscs són columnes de gel que es desfan. Ni tan sols els qui han trobat un lloc entre les figures celestes no han conservat la fama eternament. Nimrod s'ha perdut en Orió, Osiris en Sírius.
Els anells de Saturn (pàg. 31)
W. G. Sebald
Traducció d'Anna Soler Horta
Flâneur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada