Capgirar

La Garrotxa, setembre del 2020. Foto: Toni Latrilla

Vaig recordar una pel·lícula que va tenir, en aquella època, molt d'èxit. Explicava la història, una llegenda per a temps de crisi, de l'executiu despatxat que no gosa confessar-ho a la dona i als fills. Creia que trobaria ràpidament feina i vet aquí que ja se li acabava l'atur. Cada matí surt, cada vespre torna fent veure que ha anat al despatx i ja n'ha tornat. Passa els dies vagarejant, evitant el seu barri. No parla amb ningú, cada cara li fa por perquè podria ser la d'un antic company, d'un amic que es preguntaria que hi fa en un banc en plena tarda... Però un dia troba persones en la mateixa situació que ell, paios penjats en la misèria. Descobreix amb ells un món més dur, però més càlid i viu que aquell on vegetava confortablement abans d'aquesta immersió. Surt de l'experiència més madur i més humà: la pel·lícula acaba bé.

L'adversari (pàg. 86)

Pròleg de Jordi Amat

Emmanuel Carrère

Llibres Anagrama

Òptiques

Gurb, setembre del 2020. Foto: Toni Latrilla

 

Tornant cap a casa, fa fixar-se que la plana dels aiguamolls, abans plena de neu i ombres allargades de troncs, ara estava encesa de lliris d'aigua. Les fulles fresques, amb aspecte de comestibles, eren grosses com plàteres. Les flors sortien disparades com la flama d'una espelma i n'hi havia tantes, d'un groc tan pur, que feien claror des de la terra cap al cel ennuvolat. La Fiona li havia dit que també feien escalfor. Furgant en un dels seus pous d'informació oculta, havia afegit que, en teoria, si ficaves la mà dins la voluta del pètal, notaves l'escalfor. Deia que ho havia intentat, però que no podia estar segura de si ho havia notat o imaginat. L'escalfor atreia als insectes.

"La naturalesa no juga només a ser decorativa."

Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni-Lluny d'ella (pàg. 315)

Alice Munro

Traduït per Dolors Udina

Club Editor

la felicitat constant és la curiositat

Alice Munro, estiu del 1994

De retorn a casa em passava hores escrivint en una taula de fusta sota les finestres d'una antiga galeria convertida en una mena de cuina. Tenia esperances de guanyar-me la vida com a escriptora. El sol escalfava de seguida la petita habitació i la part del darrere de les cuixes -portava pantalons curts- se m'enganxava a la cadira. Sentia la peculiar olor química del plàstic de les sandàlies que absorbien la suor dels peus. M'agradava: era l'olor de la laboriositat i, confiava, de la meva destresa. El que escrivia no era pas millor que el que havia aconseguit escriure en l'antiga vida mentre les patates es coïen o la roba girava a la rentadora. Només que escrivia més i no era pitjor... i prou.

Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni-Ortigues (pàg. 172)

Alice Munro

Traduït per Dolors Udina

Club Editor

Títol (cita): Alice Munro

Foto: The Paris Review

Rodar

Cadaqués, setembre del 2020. Foto: Toni Latrilla

  Tan bon punt va haver acabat de rentar plats, se'n va anar a la seva habitació amb el llibre que li havien assignat a la classe de literatura: David Copperfield.

  Era una noia que no havia rebut mai res més que tímides reprovacions dels seus pares -pares grans amb una nena de la seva edat, cosa que deien que explicava el seu caràcter- però se sentia totalment identificada amb la desgràcia de David Copperfield. Tenia la sensació de ser algú com ell, que bé podria haver estat òrfena, perquè probablement, quan es conegués la veritat i se li tanqués el futur, hauria de fugir, amagar-se, valer-se per si mateixa.

Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni (pàg. 34)

Alice Munro

Traduït per Dolors Udina

Club Editor

Dur a terme

Brooklyn

Pero Dios sabe que he tenido ocasiones de sobra para aprender.

El viejo y el mar (pàg. 114)

Ernest Hemingway

Debolsillo

Foto: Bruce Davidson

Perspicaç

 

Mostar, agost del 2017. Foto: Toni Latrilla

La vida té més talent que nosaltres -diu el primer personatge, l'escriptor-. ¿Com podem competir amb aquesta deessa? Les seves obres són intraduïbles, indescriptibles." 

L'encantador (pàg. 129)

Vladímir Nabòkov

Epíleg: Dimitri Nabòkov, paràgraf del conte The Passenger

Traducció de Jordi Arbonés

Clàssics Moderns