Alice Munro, estiu del 1994
De retorn a casa em passava hores escrivint en una taula de fusta sota les finestres d'una antiga galeria convertida en una mena de cuina. Tenia esperances de guanyar-me la vida com a escriptora. El sol escalfava de seguida la petita habitació i la part del darrere de les cuixes -portava pantalons curts- se m'enganxava a la cadira. Sentia la peculiar olor química del plàstic de les sandàlies que absorbien la suor dels peus. M'agradava: era l'olor de la laboriositat i, confiava, de la meva destresa. El que escrivia no era pas millor que el que havia aconseguit escriure en l'antiga vida mentre les patates es coïen o la roba girava a la rentadora. Només que escrivia més i no era pitjor... i prou.
Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni-Ortigues (pàg. 172)
Alice Munro
Traduït per Dolors Udina
Club Editor
Títol (cita): Alice Munro
Foto: The Paris Review
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada