Semblança

 

    Barcelona, juliol del 2021. Foto: Toni Latrilla

 -Bé, tal com t'he dit, jo no he fet gaire Shakespeare. Sobretot m'han agafat per fer westerns.

 -Doncs escolta, quedaries parat de la quantitat de westerns que tenen argument shakespearià -diu en Sam. Després torna a assenyalar en James Stacy, assegut encara amb la petita Trudi Frazer a la falda, i afegeix-: Mira, sempre que hi ha una lluita de poders per veure qui serà el líder, és pur Shakespeare.

Hi havia una vegada a Hollywood (pàg. 254)

Quentin Tarantino

Columna

l'EGO

 
Eivissa, juliol del 2021. Foto: Toni Latrilla

Oh, planetes que veniu d'entre

les branques de la lluna i caieu

al cel de la terra, em veieu?

Tot sol caus al caos, tu, ego,

prò jo, sense l'ego, plego.

El nus la flor-Cant de l'ego-Una mica sí (sense número de pàgina)

Enric Casasses 

Edicions Poncianes

Tendresa

Sa posta de sol, cap Nunó, Eivissa, juliol del 2021. Foto: Toni Latrilla

 Luciana parecía reanimada y me miró divertida.

 -¿Qué andas buscando? -le dije, al rato.

 -Nada. No ando buscando nada. ¿Qué querés que ande buscando? No seas elemental.

 De cerca la cara de Luciana era una máscara hermosa y manchada, con dos lamparones oscuros al lado de sus ojos.

 -¿Sabes lo que ando buscando? Piedritas. Juguetes que perdí. Por ejemplo que alguien se enamore de mi como antes. Como hace muchísimo tiempo aquellos muchachitos sonsos a los que quería como una loca. Eso ando buscando.

Cuentos completos-Tierna es la noche (pàg. 113)

Ricardo Piglia

Anagrama

Tarantino's justice

Keith Haring. Tate museum de Liverpool. Juliol del 2019. Foto: Toni Latrilla

  En Johnny va passar de ser fill de l'home més ric d'aquella vall, de rebre classes particulars per part d'un tutor, de menjar la millor vedella en plats de porcellana cuinada per un xef francès i de dormir en un matalàs de plomes, a ser fill d'una meuca mexicana, que subsistia a base de mongetes i pa sec servits en plats de fang, que bevia aigua de cactus en comptes de llet, que menjava cecina en comptes de caramels de bastó, que aprenia acudits verds que li ensenyaven menyspreables fills de puta, que dormia en sacs de mongetes a la rebotiga de les cantines, que es va espavilar per saber-se defensar dels atacs de les rates i dels abusos de l'escòria a mitja nit. Fins que, en un d'aquells pobles de mala mort, un client ric insatisfet de la ciutat de Mèxic va tallar el coll a la Marta. En Johnny tenia dotze anys quan va excavar el forat a la terra compacta on va enterrar la seva mare. L'home ric va ser jutjat per l'assassinat de la seva mare i va ser absolt per un jurat poc imparcial. Dos anys més tard, en Johnny va matar l'home que havia assassinat la seva mare. I malgrat que va trigar tota una dècada, també va matar cadascun dels membres d'aquell jurat corrupte.

Hi havia una vegada a Hollywood (pàg. 147)

Quentin Tarantino

Columna

Sentit crític

 
Viladecavalls, 10 de juliol del 2021. Foto: Toni Latrilla

Aquell que es creu un llibre absolutament, viuria millor sense llibres. 

Jordi Cussà i Balaguer. Més 324, 24 de març del 2021 

Vergonyes

 

Carrer robadors. Mathias Énard. Festival Grec 2021, 27 de juny. Foto: Toni Latrilla

Vols saber què és la "integració canadenca"? És la vergonya, és convèncer l'indi que abans només era un petit salvatge que només parlava una llengua salvatge i que ara s'ha convertit en un petit blanc que parla una llengua civ¡litzada. És un exili. Durant l'adolescència i fins als vint anys no vaig dir mai que era una ojibwa, no volia que es veiés, que se sabés, vaig aprendre anglès, francès, vaig fer de tot per ser una canadenca blanca, assimilada.

Ànima-Canis lupus familiaris (pàg. 206)

Wajdi Mouawad

Traducció d'Anna Casassas Figueras

Periscopi