En Johnny va passar de ser fill de l'home més ric d'aquella vall, de rebre classes particulars per part d'un tutor, de menjar la millor vedella en plats de porcellana cuinada per un xef francès i de dormir en un matalàs de plomes, a ser fill d'una meuca mexicana, que subsistia a base de mongetes i pa sec servits en plats de fang, que bevia aigua de cactus en comptes de llet, que menjava cecina en comptes de caramels de bastó, que aprenia acudits verds que li ensenyaven menyspreables fills de puta, que dormia en sacs de mongetes a la rebotiga de les cantines, que es va espavilar per saber-se defensar dels atacs de les rates i dels abusos de l'escòria a mitja nit. Fins que, en un d'aquells pobles de mala mort, un client ric insatisfet de la ciutat de Mèxic va tallar el coll a la Marta. En Johnny tenia dotze anys quan va excavar el forat a la terra compacta on va enterrar la seva mare. L'home ric va ser jutjat per l'assassinat de la seva mare i va ser absolt per un jurat poc imparcial. Dos anys més tard, en Johnny va matar l'home que havia assassinat la seva mare. I malgrat que va trigar tota una dècada, també va matar cadascun dels membres d'aquell jurat corrupte.
Hi havia una vegada a Hollywood (pàg. 147)
Quentin Tarantino
Columna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada