Inconnex

 Praga, agost del 2015. Foto: Toni Latrilla

Secularitzant el judici final, i parodiant-lo per mitjà d'un estil distanciat i fred, Kafka el revaloritza: és bo que ningú (tret de Déu) tingui l'última paraula sobre el proïsme, perquè no hi ha res més arbitrari que el judici dels homes. Hi ha una part de l'altre que només és de l'altre i que el nostre judici no podrà arribar a copsar mai. Acceptar això ens descol·loca i posa en suspens la nostra set de justícia retributiva. Que l'oficial acabi enforquillat per la màquina de tortura, que la violència que ha exercit sobre els altres acabi girant-se sobre ell mateix multiplicada, és un recordatori còmic i macabre d'aquell "no judiqueu i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats".

A la colònia penitenciària

Postfaci: Un judici final secular (còmic i macabre) (pàg. 59) 

Traducció i postfaci d'Anna Punsoda

edicions de la ela geminada