Etiquetes

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gustave Flaubert (1821-1880). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gustave Flaubert (1821-1880). Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 de gener del 2022

La paraula humana

 
Lavabo d'un restaurant del Vallès Occidental, 6/1/22. Foto: Toni Latrilla

Com que llavis llibertins o venals li havien murmurat frases semblants, només creia feblement en el candor d'aquestes; s'havien de rebaixar, pensava, els discursos exagerats que ocultaven afectes mediocres; com si la plenitud de l'ànima no vessés de vegades de metàfores buides, perquè ningú no pot donar mai les mesures exactes de les seves necessitats, ni de les seves concepcions, ni de les seves penes, i perquè la paraula humana és com un caldera esquerdada, on fem sonar melodies per fer ballar els óssos, quan voldríem entendrir les estrelles.

Madame Bovary (pàg. 209)
Gustave Flaubert
Traducció de Lluís Maria Todó
La Butxaca

dijous, 6 de gener del 2022

Deler

 Sortida del sol en el cap de Creus, 1/1/17. Foto: Toni Latrilla

Emma, abans de casar-se, havia cregut tenir amor; però com que la felicitat que havia hagut de resultar d'aquell amor no havia arribat, pensava que es devia haver equivocat. I intentava saber què significaven exactament, a la vida, les paraules felicitat, passió, i embriaguesa, que tan boniques li havien semblat als llibres.

Madame Bovary (pàg. 43)
Gustave Flaubert
Traducció de Lluís Maria Todó
La Butxaca

diumenge, 17 de maig del 2020

Atrapats


Façana de Bristol (Anglaterra), maig del 2008. Foto: Toni Latrilla

Volviendo a la narrativa de Chéjov todas las noches, escuchando el grito angustiado del ser humano dentro de la sociedad, atrapado y triste, de las esposas bien educadas que durante la cena con invitados se preguntan "¿Por qué sonrío y por qué miento?", de los maridos, aparentemente estables y seguros, llenos de "verdades convencionales y engaños convencionales". Simultáneamente, observo el modo en que Chéjov, con sencillez y claridad, aunque no con tanta impiedad como Flaubert, pone de manifiesto las humillaciones y  fracasos -peor aún: el poder destructivo- de quienes buscan cómo salir del encierro que suponen las restricciones y la convención, del omnipresente aburrimiento y de la agobiante desesperación, de las situaciones maritales dolorosas y de la endémica falsedad social, para acceder a lo que consideran una vida vibrante y deseable. 

El profesor del deseo (pàg. 156)
Philip Roth
Debolsillo