claps de pintura blanca

Marguerite Duras, Núvol, setembre del 2018

 -I com va el llibre?

 -Bé.

 -Escrius sobre aquell cop que vas anar a París, oi?

 -Si.

 I llavors, de sobte, la mare li pregunta:

 -I n'estàs segura, que et recordes bé de com va anar tot? Com ho pots saber, si te'n recordes o no?

 -Ai, no ho sé, mare...

Jo no dic res de tot el que he oblidat, de tots els claps de pintura blanca que hi ha allà on hi hauria d'haver les nostres cares. Tampoc no dic res sobre el tema de l'alcohol. "Viure amb l'alcohol és viure amb la mort a l'abast", va escriure Duras una vegada. La mare i jo no en parlem mai, de tot això. Tant ella com jo anem amb molt de compte.

Noia, 1983 (pàg. 229)

Linn Ullmann

Les Hores

Recordar

Restaurant de Barcelona, hivern del 2022. Foto: Toni Latrilla

Per escriure sobre persones reals com ara pares, fills, parelles, amics, enemics, oncles, germans o, senzillament, passavolants ocasionals, cal convertir-los en ficció. Crec que aquesta és l'única manera de poder-los insuflar vida. Recordar és mirar al voltant d'un mateix una vegada i una altra i soprendre's igual cada vegada.

"Una autobiografia comença amb la sensació que un està sol", escriu John Berger.

Inquiets (pàg. 313)

Linn Ullmann

Traducció Meritxell Salvany