M'esperaven i anava tard i vaig optar per fer una drecera; pujar per un carrer que quasi mai he transitat. Camino quasi ja de nit, la tarda tardorenca se'n va, potser ja és de nit. Ho poso en dubte, no ho sé.
Asseguda, m'apropo, li toco l'espatlla, una mirada i prou. Sí, és de nit, una nit clara. Mirades de llibre, de poesia tímida, mots que caminen...
Diari personal, 1 d'octubre de 2022
si la poesia és l'intent - tot just l'intent
de dir indecible
el gran silenci
si
Arbre que s'allunya-Amb mots trobats (pàg. 59)
Antoni Clapés
alabatre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada