Kill Bill II
En aquella època, a Odessa no s'aconseguia fusta. Ni per amor ni per diners. El taüt de lloguer sempre estava actiu. El difunt jeia a la caixa de roure el temps previst a casa seva i al servei religiós, però a la tomba se'l baixava embolcallat en un sudari. Tot d'acord amb una llei jueva oblidada.
La fi dels vells amics de l'asil. Isaak Babel
D'entrada, el mateix detall del taüt llogat no té preu. Un escriptor menor hauria espremut la idea molt més per obtenir més humor. Però Bàbel no explota mai massa una situació còmica. és a dir: ets pols i a la pols tornaràs. ¿De què li serveix una caixa, a un mort?
¿Que hi ha algú?-Deixa'm fer-te un ou-Cada mot amarat de dolor (pàg. 169)
Peter Orner
Traducció de Lluís-Anton Baulenas
l'altra editorial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada