donar paraula

Barcelona, tardor del 2023. Foto: Toni Latrilla

 -Donar paraula és sempre una intenció de futur. Arribarà un dia que ja no ens podrem permetre donar paraula de res. Un dia que els actes parlin per nosaltres sense necessitat que els justifiqui el passat, sense necessitat que els alleugereixi una promesa de futur.

Haru-Cada dia és una vida sencera (pàg. 355)

Flavia Company

Catedral 

meditar

 
Viladecavalls, 22 d'octubre del 2023. Foto: Toni Latrilla

 Un cop reunits, l'Haru aixeca la mà per fer una observació:

 -Crec que per aturar del tot els pensaments hauríem d'estar morts.

 -Respon la Mitsu:

 -Meditar és el camí per aprendre a morir.

 I la Natsu comenta:

 -I qui vol aprendre a morir? Si de cas hem d'aprendre a viure, no?

 -El Sho contesta: 

 -A morir ha d'aprendre tot el que viu.

Haru -Cada dia és una vida sencera-, (pàg. 160)

Flavia Company

Catedral

Odissees

 
Horizontes equilibrados, Flavia Company. Piulada del 21 de maig del 2021

  Les persones valentes s'atreveixen a fer el que cal, em dic, m'insisteixo, em repeteixo, he de fer el que és degut, estic obligada moralment a sortir d'aquí, això és el que em va ensenyar la meva mare, això és el que em va ensenyar la meva àvia, perquè les dones de la meva família no som Penèlope, perquè les dones de la meva família som Ulisses, perquè ser Ulisses no vol dir ser home, ser Ulisses vol dir ser capaç d'una odissea, encara que aquesta odissea no hagi de ser reconeguda. La meva heroïcitat amb un pes potser petit per a la humanitat però decisiu per a mi, un efecte papallona les conseqüències de la qual no puc ni imaginar.

La planta carnívora (pàg. 147)

Andrea Mayo

Proa

Centro di gravità permanente

 

Es difícil escribir sobre los vivos, porque son gente que se pasa el rato cambiando.

                                          La carta perdida de Andrea Mayo, de Flavia Company (pàg. 7)

M'has besat, et quedes. M'has follat, et quedes, et fas càrrec de mi. Jo no follo perquè sí.

  Però això sonava bé al principi. Ja veieu que atractives que són les plantes carnívores, i esclar, tenia tot un discurs preparat que semblava amor. Però eren dents.

  Ningú no t'estimarà com jo.

  Ningú no t'entendrà com jo.

  Ningú no et valorarà com jo.

  Vermell, verd, blau, groc, rosa. Tot de color rosa. 

 Tenia un discurs messiànic de puresa infinita. Es pensava que estava il·luminada. Repetia frases cèlebres del seu llibre de capçalera i feia seva la saviesa que destil·laven. S'omplia la boca de paraules que no tenien res a veure amb la seva vida.

  I quant ets allà, convençuda i vulnerable, arriba la foscor. Les seves boques vegetals es tanquen sobre tu una mica més. I vols pensar que és una excepció, un accident.

La planta carnívora (pàg. 46)

Andrea Mayo

Proa