Es difícil escribir sobre los vivos, porque son gente que se pasa el rato cambiando.
La carta perdida de Andrea Mayo, de Flavia Company (pàg. 7)
M'has besat, et quedes. M'has follat, et quedes, et fas càrrec de mi. Jo no follo perquè sí.
Però això sonava bé al principi. Ja veieu que atractives que són les plantes carnívores, i esclar, tenia tot un discurs preparat que semblava amor. Però eren dents.
Ningú no t'estimarà com jo.
Ningú no t'entendrà com jo.
Ningú no et valorarà com jo.
Vermell, verd, blau, groc, rosa. Tot de color rosa.
Tenia un discurs messiànic de puresa infinita. Es pensava que estava il·luminada. Repetia frases cèlebres del seu llibre de capçalera i feia seva la saviesa que destil·laven. S'omplia la boca de paraules que no tenien res a veure amb la seva vida.
I quant ets allà, convençuda i vulnerable, arriba la foscor. Les seves boques vegetals es tanquen sobre tu una mica més. I vols pensar que és una excepció, un accident.
La planta carnívora (pàg. 46)
Andrea Mayo
Proa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada