Por

 

Roma, juny del 2012. Foto: Toni Latrilla

  De cop i volta, Pilat es va estremir. A les últimes línies del pergamí va poder llegir: "...defecte més gran... covardia...".

  Pilat va plegar el pergamí i el va entregar a Levi amb un moviment brusc.

  -Té -va dir i, després d'un breu silenci, va afegir-: Veig que ets un home llibresc i no hauries d'anar pel món tot sol, esparracat i sense casa. A Cesarea tinc una gran biblioteca: soc molt ric i vull que treballis per a mi. Et dedicaràs a estudiar i guardar els papirs, aniràs ben alimentat i ben vestit.

  Levi es va aixecar i va dir:

  -No, no vull.

 -Per què? -va preguntar el procurador, i se li va enfosquir la cara-. És perquè me odies o perquè em tens por?

  El mateix somriure malvat va desfigurar la cara de Levi, i va dir:

  -No, em penso que ets tu qui em tindràs por. No et serà fàcil mirar-me a la cara després d'haver-lo matat. 

El Mestre i Margarita (pàg. 453)

Mikhaïl Bulgàkov

Traducció i postfaci de Xènia Dyakonova

Proa