Ningú no pot substituir ningú. (Fiona Apple, pàg. 115)
La mare m'ha dit que no, que allà no, que en aquella estepa no, que cada punt podia ser qualsevol punt, i enterrar és posar algú en un lloc que no pot ser qualsevol lloc. No per si algun dia el vas a buscar, també perquè el mort senti que descansa en un espai únic i definitiu. I hi ha persones que són més úniques quan són mortes que quan són vives, perquè aleshores troben el seu lloc al món per diferenciar-se de la resta. D'altres s'enterren en cunetes, o en les fosses on abocaven també terra, i morir és tan gris com ho ha estat viure. Encara que la vida no ho hagi estat gens, de grisa, per a ells, però sí per als altres. I, al final, el que diuen els altres de tu és el que ets tu, encara que no ho vulguis.
Napalm al cor (pàg. 139)
Pol Guasch
Anagrama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada