Creu de Canet de Mar, 6 de maig del 2023. Foto: Toni Latrilla
Però un dia vas aprendre que hi ha barbàries quotidianes. Barbàries petites. Barbàries que cabrien en una butxaca. Barbàries silencioses que no surten en els llibres d'història. Barbàries que no criden gaire, que s'amaguen a dintre de les cases i a la solitud de les habitacions i al fons de tot de les persones. Barbàries que s'encongeixen i es despleguen i es tornen a encongir. Barbàries sense bombes i sense bales i sense runa. Barbàries sense obusos i sense tancs i sense exilis massius. Barbàries que callen perquè ningú sàpiga que existeixen. Barbàries que, arrecerades a la fosca, avancen sigil·loses i van guanyant terreny lentament. Barbàries conspiradores com serps. Barbàries individuals, barbàries secretes, barbàries íntimes i particulars. Cadascú amb la seva, com si fossin cors. Barbàries doloroses per solitàries, cap esforç col·lectiu per assolir l'oblit, per assolir el perdó, per assolir una redempció. Tu, sola i abandonada al seu davant. Cara a cara. Mirant-vos als ulls. Tu i la barbàrie . La barbàrie i tu.
La pell del món (pàg. 121), Xavier Mas Craviotto, l'altra editorial
