despertars

 
Foto: @UOCartshum, abril del 2018

 Despertades de l'ensopiment conjugal, assegudes per terra sota una pancarta on es podia llegir Una dona sense homes és un peix sense bicicleta, recorríem les nostres vides, ens sentíem capaces d'abandonar marit i fill, d'alliberar-nos de tot i escriure coses crues. De tornada a casa, la determinació es refredava, la culpabilitat brollava. Ja no véiem com ens podíem alliberar ni per què. Ens convencíem que el nostre home no era ni falòcrata ni masclsita. I dubtàvem entre els discursos, entre els que defensaven la igualtat de sexes i atacaven "la llei dels pares", i els que promovien tot allò femení, les regles, l'alletament i la preparació de la crema de porros. Però, per primer cop, ens presentàvem la nostra vida com una marxa cap a la llibertat, la qual cosa ja ho canviava tot. Un sentiment de dona estava en vies de desaparèixer: el d'una inferioritat natural.

Els anys (pàg. 102 i 103)

Annie Ernaux

Traducció de Valèria Gaillard

Angle Editorial