Justos

 

Capellà Lino Hernando, Madrid, 1959. Foto: Ramón Masats

 Cap a migdia, de tan molla, Pietralata resplendia. Sobre el fang sec de l'esplanada s'hi havia format una crosteta de fang nou, de xocolata, on els nanos s'arrebossaven com garrins jugant a futbol.

 En Tommasino duia en una mà el sarró buit on havia traginat la ferralla trobada remenant deixalles als talussos de la zona de la Tiburtina. L'altra mà la tenia a la butxaca, on hi duia, marejades, les dues pàfies que n'havia tret.

 -Nanos! -va dir cridant, amb la boca i les cames ben obertes-, que puc jugar?

 -No, no pots! -van xisclar els marrecs-. Que som justos! 

 -I una merda! Què vol dir, que som justos, som justos? Ni que què siguéssiu a Roma!

Una vida violenta (pàg. 29)

Pier Paolo Pasolini 

Traducció de Pau Vidal

L'Agulla Daurada