Sense mans
Mai-més i Sempre són germans
irreconciliables, de naixença, en l'home.
En va cerquem, en va trobem:
allò
que és assolit esdevé sempre, a l'acte,
mai més, com engolit per una
boca voraç.
I tot seguit projectes
desenfonyats de nou, experiments, deliri
de ser feliç, fressa de clarions
a la pissarra de la vida:
l'aire
que respirem se'ns torna a voltes música,
una gota de rou tot d'una és fa verí.
Tot és un jeroglífic cada cop
més complicat de desxifrar; fascina,
però, com mirar el foc o el mar o la boirosa
planura dels records.
Els mots, en veritat,
no són sols per entendre'ns pel que signifiquen,
sinó per descobrir el que, transparents, oculten.
Poesia completa-Passeig d'aniversari (pàg. 390)
Joan Vinyoli
Pròleg d'Enric Casasses
La Butxaca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada