Etiquetes

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Buda (566 aC-486 aC). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Buda (566 aC-486 aC). Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 d’agost del 2021

Realitats

Instagram, laculturanovalres, 7 d'agost del 2021
 
  Por eso, al fin frente al commovedor escenario de los cuatro mil cuatrocientos metros de altura del monte Rainier, en lengua lushootseed llamado Tahoma, la montaña divina que fue Dios, Loreta Fitzberg supo que sí, que había llegado a donde quería y que allí se quedaría. Hasta que volviera a huir. Buda lo advertía y ella lo sabía: las tres grandes realidades del universo son que todo cambia sin cesar, que ningún estado tiene una existencia perpetua y que nada sobre la faz de la Tierra o en el diminuto corazón de una persona resulta completamente satisfactorio.

Como polvo en el viento (pàg. 425)
Leonardo Padura
Tusquets

dissabte, 13 de juny del 2020

Certeses



Vaig pensar en les paraules de  Thomas Paine: "En aquests temps es proven les ànimes dels homes." A fora havia deixat de ploure però havia fet molt de vent. I el que era cert seguia sent cert. Era l'últim dia de l'Any del Mico i el gallet daurat cantava perquè l'insofrible home ros i segur de si mateix havia fet el jurament amb una Bíblia, ni més ni menys, i a Moisès, Jesús, Buda i Mahoma no se'ls va veure el pèl.

L'any del mico (pàg. 164 i 165)
Patti Smith
Traduït per Martí Sales
Club Editor
Grafit: Bansky

dijous, 4 de juny del 2020

Isolar-se

Parliament Square, Westminster, London

A Londres sentia veus i, com que el que havia sentit i vist des de la seva  arribada l'havia allunyat una mica de l'objectivitat, li costava distingir si allò eren éssers humans o fantasmes, o veus d'àngels o dimonis, pertanyents potser a un altre reialme, veus etèries com les que sentien els grans místics, Joana d'Arc, sant Joan el Diví, Aurobindo, Osho, Buda... Semblava que la ciutat llancés un crit d'auxili i dolor al cel de la nit. Homes i dones mortals, plens d'angoixa i desesperació, sense cap camí que els portés a la felicitat o a la pau. Als terrats, monstres com súcubes gegants que feien llargues inspiracions per xuclar tota l'esperança i alegria dels éssers humans.

Quixot (pàg. 371)
Salman Rushdie 
Traducció de Marc Rubió 
Proa
Iogui: Naomi Absalom