la llibertat

Platja de l'Home Mort, Sitges, 14/5/22. Foto: Toni Latrilla

La llibertat és un estat permanent

                                                  sense fronteres,

és oferir amor clandestí

com una droga

a plena llum del dia, 

és no claudicar en l'intent,

és sincerar-te.

La llibertat és conviure amb el desordre

                                                          del desig

i no justificar-te, 

és blasfemar

i fugir dels visionaris, 

és condemnar-te a l'oblit

dels capatassos,

és dignificar mots com

Subversió, Insurgència,

Autoorganització.

La llibertat és desmitificar 

i fer caure totes les estàtues,

és suprimir, definitivament , la falsa amistat

amb traïdoria,

és profanar la voluntat de control del misticisme,

és oblidar el pecat, la mala consciència,

els remordiments de la moral

                                           perversa,

que t'han inculcat en escoles tenebroses

com palaus,

com presons,

amb patis enormes

on només podies donar voltes.

La llibertat és un hemicicle buit,

un mentider coix, un dictador mut,

una rumba ballant al voltant d'una foguera,

i les calces de la cambrera fent de bandera

                                                               negra

a l'estenedor de les il·lusions

complertes, de les utopies acabades,

de les conviccions que han deixat de presumir,

de les cançons que han deixat de ser himnes,

mentre l'últim ideari ens escalfa els peus, 

i ens ajuda a fer el sopar...

La llibertat és treballar poc, molt poc, i llegir molt,

és abandonar el llibre sempre que puguis,

és suprimir el prefix de la paraula sexual,

és estimar i punt.

És descobrir el plaer i potenciar-lo,

és emancipar-te del tedi, 

és la vida juganera, creativa, 

la pervivència del dubte,

l'abolició de la condemna.

I tu, de quin color dius que és 

la llibertat?

Mig segle de poesia catalana (pàg. 401, 402 i 403), del maig del 68 al 2018

David Caño

Proa