El divendres 31 de juliol va morir la Bettina Oliva Mas. Vivia a Madrid i era una amiga de la colla del poble. Bettina, has volgut marxar i lluitar contra el càncer amb la teva solitud i tan sols amb la companyia de la teva parella i pare de la vostra filla Lucía, el Domingo. Nosaltres, els que anàvem al Reina Victòria de Terrassa, avui et recordàvem, perquè recordar pren molta força quan un estimat ha marxat, és tot el que queda de nosaltres en aquesta vida, que algú ens recordi. No escriuré cap adjectiu de com eres, ja ho sabem els que vam divertir-nos plegats, tan sols escriuré tres punts. Ahir, quan vaig comunicar a un amic comú que ens havies deixat, ell em va dir que resaria per a tu; primer em va sobtar, després me'n vaig alegrar. Resar. Un verb d'amor, quina magnitud més sublim per un estimat que ens ha deixat. També recordo quan ens havies convidat diverses vegades a can Purull, nits d'estiu com avui, tothom al voltant de la piscina ballant i rient, rient molt, aquell pati de gespa de llums per a tots els convidats sense miraments... I personalment, recordo una tarda de diumenge d'un mes de febrer que vam anar al cine, tu em vas preguntar que què feia, i jo et vaig contestar que em trobava gripat. Tu em vas dir, gripós? Com pot ser si ahir al Reina anaves com una moto? I et vaig contestar, per això mateix he gripat. Ah! Vam riure molt! Després et vaig explicar que estava tocat anímicament i tu vas insistir a escoltar-me i em vas convèncer per anar al cine. Vam veure Streets of Philadelphia. Avui, com va dir l'amic, hem resat per a tu, t'hem recordat. Una abraçada molt forta al Natxo, el teu germà.
Etiquetes
diumenge, 2 d’agost del 2020
Recordar
Etiquetes de comentaris:
Bettina Oliva Mas (1965-2020),
Bruce Springsteen (1949)
diumenge, 19 de juliol del 2020
Resistir
Tic Tac
Com et vaig dir al comiat a la porta de casa: "Resisteix sempre, Maurice! El secret de la vida consisteix sempre a resistir."
El misteri d'Arthur Rimbaud (pàg. 301)
Miquel Esteve
Premi Mallorca de Narrativa
Univers
Pintura: Octavi Intente
Etiquetes de comentaris:
Miquel Esteve (1969),
Octavi Intente (1959)
dissabte, 11 de juliol del 2020
Flexible
Títol: Arthur Rimbaud in New York
A la vida tot és possible i tot és probable. Sempre que sigui susceptible de pensar-se.
El misteri d'Arthur Rimbaud (pàg. 85)
Miquel Esteve
Premi Mallorca de Narrativa
Univers
Foto: David Wojnarowicz
dimarts, 7 de juliol del 2020
Comiat
Noémie Bouissou, actriu de Baró d'Evel en l'obra Bèsties
Ella jeu sobre la sorra, prenent la lluna per empal·lidir-se la pell. De cop, té al davant el cavall. Alça la pota i amb un gest continu l'acarona des dels cabells fins al dit gros del peu, amb una peülla rasposa que li deixa un rastre blanc a la pell resseca. Després gira cua i s'endinsa al mar. El silenci és tan absolut, tan improbable, que es clava al timpà com una agulla roent. Ella es tapa les orelles. Quan la crinera desapareix, cap bombolla no surt a la superfície.
Cavalcarem tota la nit
Conte: Primer va ser el cavall, després va venir l'escafandre (pàg. 179)
Carlota Gurt
Premi Mercè Rodoreda 2019
Proa
Foto: Arthur Bramao
diumenge, 5 de juliol del 2020
Esquenes
II Guerra Mundial, França
L'èter en estat sòlid seria llis i fi com la seva esquena.
Cavalcarem tota la nit
Conte: Un forat ben fondo (posició 1051)
Carlota Gurt
Premi Mercè Rodoreda 2019
Proa
Foto: Robert Capa
Etiquetes de comentaris:
Carlota Gurt (1976),
Robert Capa (1913-1954)
Trobar-se
Grec 2020, Teatre Grec de Montjuïc, 4 de juliol. Foto: Toni Latrilla
Si aquesta història no és certa, com és que l'expliquen?
La història immortal (contraportada)
Isak Dinesen
Traducció del danès de Maria Rossich
El Cercle de Viena
divendres, 3 de juliol del 2020
Mutacions
Des de Viladecavalls, 1 de juliol del 2020
VLAMIDIR No perdem més el temps amb discursos vans. Fem alguna cosa, ara que se'ns presenta l'ocasió. No passa cada dia que algú ens necessiti [...]. El que és segur és que el temps és llarg, en aquestes condicions, i ens obliga a adornar-lo amb accions que... Com ho diria... Que a primer cop d'ull semblen raonables, fins que es converteixen en un hàbit.
Esperant Godot (pàg. 92 i 93)
Samuel Beckett
Traducció de Josep Pedrals
Proa
Etiquetes de comentaris:
Samuel Beckett (1906-1989)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





