El divendres 31 de juliol va morir la Bettina Oliva Mas. Vivia a Madrid i era una amiga de la colla del poble. Bettina, has volgut marxar i lluitar contra el càncer amb la teva solitud i tan sols amb la companyia de la teva parella i pare de la vostra filla Lucía, el Domingo. Nosaltres, els que anàvem al Reina Victòria de Terrassa, avui et recordàvem, perquè recordar pren molta força quan un estimat ha marxat, és tot el que queda de nosaltres en aquesta vida, que algú ens recordi. No escriuré cap adjectiu de com eres, ja ho sabem els que vam divertir-nos plegats, tan sols escriuré tres punts. Ahir, quan vaig comunicar a un amic comú que ens havies deixat, ell em va dir que resaria per a tu; primer em va sobtar, després me'n vaig alegrar. Resar. Un verb d'amor, quina magnitud més sublim per un estimat que ens ha deixat. També recordo quan ens havies convidat diverses vegades a can Purull, nits d'estiu com avui, tothom al voltant de la piscina ballant i rient, rient molt, aquell pati de gespa de llums per a tots els convidats sense miraments... I personalment, recordo una tarda de diumenge d'un mes de febrer que vam anar al cine, tu em vas preguntar que què feia, i jo et vaig contestar que em trobava gripat. Tu em vas dir, gripós? Com pot ser si ahir al Reina anaves com una moto? I et vaig contestar, per això mateix he gripat. Ah! Vam riure molt! Després et vaig explicar que estava tocat anímicament i tu vas insistir a escoltar-me i em vas convèncer per anar al cine. Vam veure Streets of Philadelphia. Avui, com va dir l'amic, hem resat per a tu, t'hem recordat. Una abraçada molt forta al Natxo, el teu germà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada