Far des Moscarter, Portinaxt, agost del 2020. Foto: Toni Latrilla
Perquè en un esclat d'il·luminació fugaç, havia vist una imatge de lluita humana i de coratge. Havia vist el passatge fluid i interminable de la humanitat a través del temps sense fi. Havia vist tots els qui s'esforcen i tots els qui -en una paraula- estimen. Se li va expandir l'ànima. Va ser tan sols un instant, perquè tot seguit va percebre dins seu un avís, un flaix de terror. S'havia quedat suspès entre aquells dos mons. Es va adonar que mirava el seu reflex al mirall de la barra que tenia davant. La suor li brillava a les temples i tenia la cara desencaixada, amb un ull més obert que l'altre. L'ull esquerre es contreia examinant el passat, mentre que el dret s'esbatanava horroritzat, contemplant un futur negre, ple d'errors i de ruïna. I es trobava suspès entre la resplendor i la foscor. Entre la ironia amarga i la fe.
El cor és un caçador solitari (pàg. 395)
Carson McCullers
Traducció d'Alba Dedeu
L'Altra Editorial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada