Una vegada hi va haver en Louis Armstrong bufant de meravella entre el fang de Nova Orleans; abans hi havia hagut músics sonats que desfilaven els dies de festa oficial i que van rebentar les marxes de Sousa per fer-ne el ragtime. I després va venir el swing, i en Roy Eldridge, vigorós i viril, fent petar la trompeta amb totes les seves forces en onades de força, lògica i subtilesa; inclinant el cos amb els ulls lluents i un somriure encantador, i propagant per tal de sacsejar el món del jazz. Després havia vingut en Charlie Parker, criat a la barraca de fusta de la seva mare a Kansas City, i havia bufat el seu alto apedeçat entre els troncs, assajant els dies de pluja, sortint a escoltar el vell swing de Count Basie...
A la carretera (pàg. 340)
Jack Kerouac
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Faktoria K
Vídeo: Mariel Gastiarena i Juan Vilafañe, professors de l'escola de ball Swing City de Buenos Aires
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada