La tangwa, en el naufragi entre els déus waito, havia perdut força; la fibra dels papirs s'anava esfilagarsant a mesura que avançàvem i que avançava la nit. Les onades lliscaven cada vegada més llargues cap a la riba i creixia la lluna al cel. La tangwa, abans de morir a l'aigua, s'hava refugiat en una miníscula badia en forma de mitja lluna, i allà, entre remors i fregaments, esbatanàvem els ulls com mussols, de por. La humitat ens feia brillar la pell i els mosquits tigre ens feien la cort. Hi havia molts companys invisibles, aquella nit, i una figura delicada, a la meva esquena, amb la qual jugava. Era una sensitiva, un arbre amb fulletes en miniatura; la planta és de naturalesa tan delicada que, quan un home la frega, es tanca, plena de por. Al cap d'una estoneta, les fulles, que no saben que l'home és allà perquè no hi veuen, s'obren altre cop; llavors la tocava, i la sensitiva es tornava a cloure.
-Pilot, segons tu, les plantes tenen ànima? -em va preguntar en Pappamondo.
Així vaig passar les primeres hores de la nit, jugant amb les fulles de la sensitiva. En la nit turquesa, els nens feien guàrdia, l'ocell dormia i jo mirava al cel, però de sobte un plaf va fer ballar l'aigua. Un plaf i després un remolí, una onada tranquil·la i cercles amples: alguna cosa es movia al llac. No era un hipopòtam, potser un cocodril, tot i que lliscava per la pell de l'aigua sense enfonsar-se, era estrany. Jo no m'hi veia, però el lloro, que té bona vista, va ser el primer en revelar, cantant, la naturalesa d'aquell ésser misteriós:
És la dona més bella que aquí sia,
algú la pot batejar Utopia,
beneit el que escapar la deixaria,
és tan dolceta com la malvasia.
Si la beses acabes trastocat,
si no l'acaricies és pecat.
Un vol màgic-L'amor a l'aigua (pàg. 82 i 83)
Giovanna Giordano
Traducció de Mercè Ubach
L'Altra Editorial
.jpg)
