D'entrada, ens diu, hi ha la qüestió del temps. Quan som joves ens trobem enmig tant de l'espai com del temps, però a mesura que envellim la nostra sensació de l'espai desapareix i ens envaeix el temps, que es converteix, de fet, en una característica de l'existència diària, pensem en el temps a cada fracció de temps.
Després ens tornem uns desconeguts per a nosaltres mateixos. Ens mirem al mirall i ens sorprèn, quan no ens commociona, la cara que ens retorna la mirada. Es tracta d'una commoció de la qual ja no ens recuperarem mai; també ens acompanya dia rere dia (resulta irònic que només ara siguem capaços de veure'ns amb certa claretat).
La situació i la història (pàg. 68)
Vivian Gornick
Traducció de Mar Molero Dolz
l'altra editorial