L'ésser humà no està mai sol. Està dins la seva cultura.
Aquesta idea potser la podia fer servir en el seu treball. Potser la solitud existencial dels humans no era sinó un invent poc imaginatiu dels egocèntrics megalòmans en el món dels quals no hi ha lloc per a res a més que el seu propi ego. Que ens sentim sols és indubtable, però això no demostra que ho estiguem realment. Sempre podem parlar amb els poetes i amb els filòsofs morts o amb els nostres difunts. Si ets grec pots parlar amb els arbres i els ocells, que som nimfes, o dones joves, afortunades o desgraciades; pots parlar amb el mar, que té mil llengües, i amb les muntanyes, a les quals els costa expressar-se.
L'ésser humà no està mai sol.
Amor i enyorança (pàg. 184)
Theodor Kallifatides
Traducció del suec de Carolina Moreno Tena
Galàxia Gutenberg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada